Sant Quintí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: extendre>estendre
m Corregit: fós > fos
Línia 63:
Això es veu clarament en el cicle hagiogràfic elaborat al voltant del perseguidor Rictiovarus (cf "''el cicle de Rictiovar''" definit per Camille Jullian), que és visiblement desmarcat del corpus hagiogràfic de Sant Quintí. En efecte, els hagiògrafs de l'alta Edat Mitjana que redactaren les vides de sants, suposats contemporanis [[Crispí i Crispinià]], [[Valeri i Rufí]] de Bazoches (Aisne), [[Fuscià, Victoric i Gencià]] de Sains-en-Amiénois (Ordena), santa Macra de Fismes (Aisne) i del nen Just de Saint-Just-en-Chaussée (Oise), s'han referit al text en relació amb Sant Quintí. Tot això demostra el gran renom d'aquest sant a l'escala regional del nord de França.
 
La tomba era un lloc de pelegrinatge important com a mínim des del [[segle VI]].<ref>Gregori de Tours refereix un miracle sobrevingut en resposta a una pregària feta sobre la tomba del màrtir</ref> L'acció de sant Eloi el féu encara més cèlebre. El bisbe no només procedí a l'elevació de les relíquies, sinò que amplià l'església. Llavors, la difusió de la seva vida, que referia el descobriment «miraculós» de la tomba del màrtir, així com la del text hagiogràfic de sant Quintí, redactat cap a la mateixa època (segona meitat del segle VII o al començament del seguint) estengueren el renom del sant més enllà dels límits regionals. No és doncs sorprenent que l'església de Saint-Quentin fos altament afavorida pels reis [[carolingis]], i després pels poderosos comtes de Vermandois, que van fer que fósfos un dels temples més rics de la [[Picardia]].
 
El culte a Sant Quintí té tres celebracions principals: [[31 d'octubre]], martiri; [[24 de juny]], primera ''inventio''; [[3 de gener]], segona ''inventio''.