Revisió del 14:22, 26 oct 2013 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: aç cop de ma, un grup -> aç cop de mà, un grup ← Edició anterior		Revisió del 22:42, 21 març 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: cert es que > cert és que Edició següent →
Línia 7: Va poder retornar el mateix any o a l'any següent però va haver de deixar al seu fill Muhàmmad com ostatge. No va ser això obstacle perquè el sultà marínida era un home pietós que difícilment prendria accions contra l'ostatge. No molt després proclamava (1317) l'autonomia formant un govern local amb ell mateix i un consell de notables i va cridar com a cap militar al pretendent marínida Abu l-Haqq ibn Uthman (II) que estava refugiat a Granada. Quan l'exèrcit marínida es va presentar a Ceuta, Yahya va oferir sotmetre's a canvi del seu fill, i el sultà va acceptar i va fer portar a Muhàmmad al seu campament però allí, en un audaç cop de mà, un grup de soldats de Ceuta el van rescatar. Això el va deixar independent, perquè els marínides no podien conquerir la ciutat sense marina; però l'abril de 1319 va optar per sotmetre's i va pagar els tributs corresponents; el sultà el va confirmar com a governador de Ceuta. Segons una font va morir el 1319, un altra dona el 1320/1322 i una tercera diu que era viu a Fes el 1322/1323. El cert esés que el 1319 va succeir el seu fill que en algun moment es devia declarar autònom. El 1327/1328 les forces del sultà es van presentar a Ceuta; la resistència de Muhàmmad fou molt mal dirigida. Un cosí seu, Muhàmmad ibn Ali es va revoltar al front dels partidaris de sotmetre's (entre els quals cap notable) i va agafar el poder entregant als principals azàfides i sotmetent la ciutat als marínides que van annexionar Ceuta. El emir Muhàmmad fou exiliat a Granada el 1328 i més tard a Fes on va morir el 1366. Fou el darrer azàfida. ==Llista d'emirs==

Banu l-Azaf: diferència entre les revisions