Confucianisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: califiquen > qualifiquen
m Corregit: idea es que > idea és que
Línia 50:
Al confucianisme, ''Yi'' s'oposa a ''Li'' sent aquest últim de diferent to i grafia al Li anteriorment esmentat que significa ritus o cerimònia. El ''Li'' oposat a ''Yi'' significa benefici, guany, la qual cosa suposa allunyament de la generositat que exigeix el ''Ren''. L'home que practica les virtuts esmentades és un ''[[junzi]]'', un home ideal o exemplar. Sovint es tradueix com a senyor o persona superior i de vegades com a persona exemplar. El terme ve de les classificacions jeràrquiques que denotaven als nobles i cavallers. ''Junzi'' era un terme usat per Confuci per descriure el seu home ideal, l'home virtuós que cultiva els valors morals. Per Confuci, les funcions de l'estratificació social del govern se sostenien per valors ètics, per això el ''junzi'' és el model a seguir. S'oposa a Shunin, els plebeus. Tanmateix, en el confucianisme el terme ressalta superioritat moral, sense relació a l'origen social de la persona. El ''junzi'' seria educat i just, la virtut li seria inherent i sempre estaria al Just Mitjà, que indica la necessitat de moderació en tot. A més, el Junzi coneix i respecta els mandats del Cel, i coneix també el seu propi mandat.
 
El confucianisme sosté que hi ha pocs homes exemplars, per tant oposat al ''junzi'' hi ha la majoria o els ''xiaoren'', literalment homenets. En el confucianisme els ''xiaoren'' són homes vulgars que no representen el millor de la humanitat. El ''xiaoren'' no comprèn el valor de les virtuts confucianes i només busca beneficis immediats, és egoista i no té en compte les conseqüències de les seves accions per l'ordre general de les coses. Un exemple de ''xiaoren'' seria una persona centrada a gaudir dels plaers sensuals i emocionals o el polític ambiciós que està interessat només en el poder i la fama, i no es preocupa pels altres i pel benefici a llarg termini de la societat. A causa d'això, el ''junzi'' té la missió d'ocupar càrrecs públics per poder orientar la societat. La idea esés que la seva virtut pura servirà de model i portarà a altres a seguir el seu exemple. L'objectiu final és que el govern es comporta de fet com una família, la pietat filial promou l'harmonia i el ''junzi'' actua com un far per a la pietat. Aquest punt és important, ja que la burocràcia de la Xina posterior va arribar a identificar-se molt amb aquesta idea, donant lloc a gran esperit de servei a la societat a les bones èpoques. Tanmateix, en els temps de decadència, com van poder veure els europeus al segle XIX, aquesta era principalment una doctrina seca i hipòcrita, molt lluny dels pensaments originals del confucianisme.
 
== La societat en el confucianisme ==