Esteve d'Alvèrnia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: filla -> filla, ja que no |
m Corregit: si es que > si és que |
||
Línia 11:
El [[862]] Carles el Calb va planejar espoliar a [[Carles de Provença]], fill de [[Lotari I]]. Molts nobles es giraren contra Carles i entre ells Humfrid de [[Septimània]] i [[Gòtia]] i Esteve d'Alvèrnia. Provença, sota la direcció del regent [[Gerard del Rosselló]] va fer front a l'intent anexionista. Esteve va aconsellar a [[Carles l'Infant]] d'Aquitània, a la revoltà a la que s'havia unit el seu germà gran Lluís (després LLuís Ii de França). Tot el sud s'escapà del control de Carles el Calb.
El [[863]] Humfrid marquès de Gòtia ocupà Tolosa, Pallars i Ribagorça i el comte Raimon, fidel al rei, va morir en la lluita (864?). Al mateix temps, Esteve, conseller d'Aquitània, en un cop de mà, expulsà al comte [[Bernat d'Alvèrnia]] i usurpa el poder als seus dominis. Carles el Calb va fer ocupar per les tropes els honors borgonyons de Humfrid i Esteve, al temps que, amb la mediació del Papa, Carles l'Infant es va sotmetre al seu pare (precisament a Nevers, domini familiar d'Esteve) i el regne d'Aquitània fou dissolt. Degue ser el 863 quan el papa [[Nicolau I]] li va escriure una carta exigint-li la seva presència a l'assemblea i s'esmenta qye Esteve estava tanmateix acusat d'expulsar l'arquebisbe de [[Clarmont d'Alvèrnia]] Estabilis, i posar al seu lloc un intrús; el resultat de l'assemblea del regne, si
El mateix [[863]] els [[normands]], rebutjats al [[riu Loira|Loira]] per [[Robert el Fort]], van marxar cap a [[Aquitània]], van arribar a Saintes, on el comte Turpion d'[[Angulema]] va morir a l'assalt de la seva capital ([[4 d'octubre]] del [[863]]) i assolaren la regió de [[Poitou]], [[Perigoux]] i [[Llemotges]]. El [[864]] arribaren a [[Alvèrnia]] on, a [[Clarmont d'Alvèrnia]], estava Esteve. Assetjat a aquesta ciutat va morir en combat.
| |||