Hethum I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: si es que > si és que
Línia 9:
La reina Isabel va morir vers el [[1252]] i la corona va passar nominalment al fill d'ambdós [[Lleó III d'Armènia Menor]], però Hethum va seguir portant les regnes doncs el fill era encara jove (va néixer vers el [[1227]] o una mica més tard).
 
El [[1253]] va decidir fer un viatge a [[Mongòlia]] ell mateix i va sortir cap a la cort del gran khan en un llarg viatge de dos anys narrat per Kirakos Gandzaketsi. A [[Kars]] es va entrevistar amb el general [[Baidju]], governador i cap de l'exèrcit mongol de [[Pèrsia]] i el [[Caucas]] (1253) i després va creuar el pas de [[Derbend]], i va arribar al campament de [[Batu Khan]] al baix [[Volga]]. En el seu viatge es va creuar ([[1254]]) amb [[Guillaume de Rubrouck]] (que tornava). El [[13 de setembre]] de [[1254]] Hethum fou rebut pel gran khan [[Mongke]] a [[Karakorum]], al que va reconèixer com el seu sobirà i el gran khan va declarar que posava al regne d'Armènia i a la seva església sota la seva protecció i li va entregar un ''yarligh'' o diploma de investidura i de protecció.<ref> ''Yarligh'' en turc, ''djarliq'' en mongol, equivalent a edicte imperial </ref> El monjo i historiador armeni Haithon o Hayton a "Flor des estories d'Orient" diu que Mongka va assegurar a Hethum I que un exèrcit dirigit pel seu germà [[Hulagu]] atacaria [[Bagdad]] per destruir el califat retornaria [[Terra Santa]] als cristians <ref> Hayton, ''Documents arméniens des Croisades'', ''Chronique de Kirakos'', J.A. 1833, i René Grousset, ''Histoire des Croisades'' </ref> però ben segur no era en favor d'una religió i contra un altra, sinó per motius polítics, si esés que la promesa realment va existir.<ref> el que sembla raonable ja que al menys parcialment aquestes coses es van realitzar </ref> Hethum va sortir de la cort mongola per la ruta ordinària: Bechbaligh, Almaligh, Amu Darya i Pèrsia. Va retornar a Cilícia el juliol de [[1255]].
 
El [[1258]] [[Hulagu]], germà petit de Mongke, fou encarregat de fer aquesta guerra i va [[Setge de Bagdad (1258)|prendre Bagdad]] i va liquidar el [[Califat abbàssida]]. Després va entrar a Síria i la va arrabassar als [[aiúbides]] ocupant [[Alep]] (gener de [[1260]]) i [[Damasc]] (abril de [[1260]]).<ref name=Runciman-307>{{en}} Steven Runciman, ''A history of the Crusader'' V.3, p.307. Penguin Books, 1987 (primera edició en 1952-1954). ISBN 9780140137057.</ref> Tant l'exèrcit armeni com el del seu gendre [[Bohemond VI d'Antioquia]], van prendre part a la campanya al costat dels mongols. El general mongol [[Kitbuga]] era cristià [[nestorià]] i va permetre als armenis de transformar algunes mesquites de Damasc en esglésies.