Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: çes > és
 
===Tesi d'Armand de Fluvià: la sèrie comtal===
L'heraldista [[Armand de Fluvià]] ([[1989]])<ref>Fluvià, pàg. 44-45{{cita|Queda clar, doncs, que, almenys pel que fa al rei Pere el Cerimoniós, ell mateix es dóna l'ordinal III, la qual cosa vol dir que seguia l'ordre de Catalunya o de Barcelona, i no el dels reis del Regne d'Aragó.}}</ref> ([[1995]])<ref name="FLUVIA-1995/80-82">[[#FLUVIA-1995|Fluvià 1995]], pp. 80-82{{cita|Però els que ho tenien clar eren els propis sobirans. Ells tenien consciència plena de pertànyer, per línia agnatícia, al llinatge i a la dinastia dels comtes de Barcelona que, pel matrimoni amb una pubilla, havien incorporat al llinatge el regne d'Aragó, entre altres territoris. Això es fa palès en la denominació que ells mateixos es donen. Pere "el Cerimoniós", per exemple, sempre s'anomena "Pere terç", mai "Pere IV"; això ho podem veure al ''Llibre de les nativitats'' (p.a. 1373), als cànons de les ''Taules astronòmiques'' (1381), a les famoses ''Ordinacions'', a un document de 1382 sobre la biblioteca reial al monestir de Poblet, etc. Pel que fa al conestable de Portugal, ja hem vist que s'autodenomina "Pere IV" i no "Pere V", que és l'ordinal que li corresponia com a rei d'Aragó. Aquesta numeració era també la seguida pels funcionaris catalans i els arxivers reials (Fluvià, 1989). [...] Un altre indici que crec que hauríem de considerar de molta importància seria esbrinar o captar quina era la intenció, el pensament del comte-rei Pere III en redactar la ''[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona|Crònica general]]'', anomeanda també ''Crònica de Sant Joan de la Penya'' (1366-73). [...] <br/><br/> D'aquesta ''Crònica'', l'arxiver Jaume Riera i Sans em va suggerir que en llegís el capítol XXI, el títol del qual çesés "Com finà la generació masculina dels reis d'Aragó". Penso realment que allí queda clar quin era el pensament del Cerimoniós. Diu així: "Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial, vejam qui fou primer comte de Barcelona, e puis de grau en grau de cascun comte, segons que devallaren, parlarem e llur vida recontarem". O sigui, primer parla dels reis de Pamplona i després dels comtes i reis d'Aragó, fins que s'acaben (llur llinatge) i, com que s'han acabat els reis d'Aragó, tots els que segueixen després són, per al Cerimoniós, comtes de Barcelona. Per això ell s'autodenomina "Pere terç" i no "Pere Quart". <br/><br/>A la pròpia versió aragonesa del manuscrit del ceremonial de la consagració i coronació dels reis d'Aragó es veu clarament que el comte-rei Cerimoniós s'intitula amb l'ordinal que li correspon com a comte de Barcelona i no com a rei d'Aragó.|Armand de Fluvià|Els Quatre Pals (1995); pp. 80-82}}</ref> afirmar que d'aquestes proves se'n desprèn que el propi sobirà tenia consciència plena de pertànyer, per línia agnatícia, al llinatge i a la dinastia dels comtes de Barcelona, i que pel matrimoni amb Peronella d'Aragó els comtes de Barcelona havien incorporat al seu llinatge la possessió del regne d'Aragó. Basant-se en aquestes proves i assenyalant la crònica redactada a instàncies seves on s'explicita que «''Ací fem fi e terme als reis d'Aragó''» conclou que un cop acabats els reis d'Aragó, extingit el llinatge pamplonès, el rei Pere el Cerimoniós consideraria que tots els sobirans que seguiren eren comtes de Barcelona; és a dir, que el Cerimoniós s'intitulà ''Tercer'' per ser aquest l'ordinal que li corresponia com a comte de Barcelona.
 
===Tesi de Montaner Frutos: el llinatge===
1.121.519

modificacions