Galvanisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Imatge:A Galvanised Corpse.jpg|thumb|Caricatura d'un cadàver galvanitzat.]]
'''Galvanisme''', teoria de [[Luigi Galvani]] segons la qual el [[cervell]] dels animals produeix [[electricitat]] que és transferida pels [[nervi]]s, acumulada en els [[múscul]]s i disparada per a produir el moviment dels membres. Aquesta singular teoria va recórrer els claustres universitaris europeus entre finals del [[segle XVIII]] i primeres dècades del [[segle XIX|XIX]]. Els experiments amb animals, i fins amb cadàvers humans, encoratjaven la secreta esperança que, mitjançant l'electricitat, pogueren sanar-se malalties que provocaven paràlisis i encara reanimar un cos mort. Eixes experiències poden considerar-se un remot antecedent del [[Desfibrilador extern automàtic|
En [[1818]], en la universitat de [[Glasgow]], el metge [[Andrew Ure]] va meravellar a un auditori popular aplicant corrent al [[nervi frènic]] esquerre i al diafragma del cadàver d'un ajusticiat en la forca, amb el qual va assolir la reanimació del cos. Tot va acabar en un frenètic festival d'horror quan es va aplicar corrent al nervi supraorbital i al taló. A mesura que pujava el voltatge, "es van exhibir les ganyotes més horribles. Ràbia, horror, desesperació, angoixa i somriures espantosos s'uniren en l'horrible faç de l'assassí", va narrar el propi Ure.
| |||