Segle XII: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 32:
L'església continua sent la principal transmissora de la cultura a Europa. Els ordes monàstics creixen en importància, com per exemple l'[[Orde del Cister]].
En literatura es produeix la consolidació de les llengües vulgars per escriure les noves obres, sense que això suposi encara l'arraconament del llatí com a idioma de cultura. Aquest fet és ben contrastat en el [[Concili de Tours]] (813), en que els bisbes de diferents regions recomanen que les homilies es facin en la llengua romana parlada per la gent del camp o bé en la llengua ''tedesca'', germànica, a fi que tots puguin comprendre allò que diuen. Així , es pot dir que la gran quantitat de textos literaris en vulgar està molt lligada a l'àmbit litúrgic, ja que unes circumstàncies concretes obliguen a triar una llengua romànica perquè els objectius pastorals arribin a tants feligresos com sigui possible. Jean Frappier explica aquest procés i diu que thotom ha d'entendre que la literatura en llatí va ser com la institutriu de les literatures en llengua vulgar i en va mostrar la qualitat de l'expressió.<ref>Jean Frappier (1968). "Littérature médievale et littérature comparée". A: Grundriss der romanischen Literaturen des Mittelalters (pàg. 148).Heildelberg:C.Winter Universitätsverlag.</ref> Obres d'aquesta època són:'' La seqüència de Santa Eulàlia'' i'' La vida de Sant Alexis.''
Els [[trobador]]s continuen dominant el panorama líric europeu, mentre que a Orient emergeixen les figures del poeta indi Allama Prabhu i [[Omar Khayyam]]. A l'èpica s'escriuen composicions lligades a l'anomenada [[Matèria de França]], que narren les gestes dels carolingis o la lluita contra els musulmans i un personatge del cicle artúric, [[Garin le Lorrain]]. Es compilen la ''Historia Regum Britanniae'', que donarà peu a la [[Matèria de Bretanya]], i la ''[[Gesta Danorum]]'', document clau per entendre els mites anteriors.
| |||