Orodes II de Pàrtia: diferència entre les revisions

El [[53 aC]] els armenis van ajudar a [[Marc Licini Cras Dives I]] (Crassus) contra els parts. Cras va entrar a Pàrtia des el territori del dinasta àrab Agbar II d’[[Osroene]]. En revenja per l'invasió romana els parts van envair [[Armènia]] i en van saquejar molts districtes, impedint a l’infantaria armènia reunir-se amb Crassus, el que fou interpretat per aquest com una defecció. L’exèrcit de Cras fou desfet a Carres (Carrhas o Harran) el [[28 de maig]] del [[53 aC]] i el seu cap va morir el [[1 de juny]], fets que van establir l’[[Eufrates]] com a frontera entre Roma i Pàrtia.

 

 

Després d'aixó el rei d'Armènia Artavasdes es va assegurar la benevolència dels parts amb el compromís de la seva filla amb el príncep hereu part Pacoros. El [[42 aC]] Artavasdes va haver d’enviar contingents al rei dels parts en els seus atacs a la província de Síria que van durar fins el [[40 aC]]. En aquest any els parts, amb l'ajut del rebel romà Quintus Labienus, van guanyar els combats d'[[Apamea]] i [[Antioquia]]. Els governs locals de Síria i de Fenícia (menys [[Tir]]) es van passar a Labienus, que va arribar fins a [[Cilícia]]. A [[Judea]] el candidat part, Antígon, va obtenir el tron enderrocant a Hircanos II. Però el any [[39 aC]] el general part Labienus fou derrotat i mort ([[39 aC]]) als passos del [[Amanos]] a Cilícia pel general romà Ventidius i els parts van haver d’evacuar els territoris ocupats l’any anterior. A Armènia el rei Artavasdes III va tornar a la seva anterior fidelitat a Roma.