Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: una altre per part del cronista no era valadí, sinó > una altra per part del cronista no era un fet intranscendent, sinó
</ref> El sobrenom, que unes voltes recordava gestes memorables i d'altres trets tipificadors de la persona, oferia una perspectiva històrica general del sobirà en qüestió, o del resultat del seu govern. Així per exemple els cronistes castellans i lleonesos anteriors al [[segle XIII]] es valgueren de sobrenoms per a diferenciar a monarques homònims.<ref name="GIMENO-1960/15">[[#GIMENO-1960|Gimeno 1960]], pàg. 15</ref> La ''Estoria de España'' ([[segle XIII]]) suposà un canvi en aquesta pràctica i introduí l'ús de numerals per a distingir a reis del mateix nom, una pràctica que es generalitzà al [[segle XIV]] i que s'ha mantingut fins a l'actualitat.<ref name="GIMENO-1960/15">[[#GIMENO-1960|Gimeno 1960]], pàg. 15</ref>
 
La introducció de numerals venia a salvar i unificar els diversos i variats sobrenoms amb què habitualment es designava a un mateix sobirà, però tot i així en la historiografia de l'edat mitjana i de l'edat moderna fou habitual la disparitat de criteris a l'hora d'assignar ordinals als sobirans.<ref name="MONTANER-1995">[[#MONTANER-1995|Montaner 1995]], pàg. 28 {{cita|En definitiva, conviene recordar que la disparidad de criterios en la aplicación de los ordinales regios es habitual en la historiografía medieval y moderna. [nota 46: Así lo ha demostrado Gimeno Casalduero (1960)]|Alberto Montaner Frutos|El señal del rey de Aragón (1995); pàg. 28}}</ref> Així per exemple a la Corona de Castella a llarg dels [[segle XIV|segles XIV]], [[segle XV|XV]] i [[segle XVI|XVI]] convisqueren fins a quatre formes diferents d'enumerar als monarques, en tal manera que Alfons X el Savi també apareix com a Alfons VI, Alfons IX, i Alfons XI; i de la mateixa manera els textos castellans citen a Sanç VI, a Sanç VII i a Sanç IV per a referir-se al mateix rei.<ref>[http://books.google.cat/books?id=p4dlBJZiSxwC&pg=PA453&dq=numeraci%C3%B3n+monarcas&hl=ca&ei=alGeTrGmF430sgaB8t2VCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEgQ6AEwBg#v=onepage&q=numeraci%C3%B3n%20monarcas&f=false Traducciones y traductores]</ref> L'adopció d'una sèrie numèrica o una altrealtra per part del cronista no era valadíun fet intranscendent, sinó que cada solució responia a una interpretació ideològica a l'hora de projectar i concebre el paper de Castella en la història de la [[Península Ibèrica]].<ref name="GIMENO-1960"/> Per a reflectir aquestes interpretacions històriques sorgiran diverses sèries numèriques de reis castellans, algunes de les quals només comptaran als que foren únicament reis de Castella, mentre d'altres sèries inclouràn també als reis asturians, i d'altres als reis lleonesos.<ref name="GIMENO-1960"/> La sèria numèrica que adoptà el rei [[Alfons el Savi]] incloïa a tots els seus antecessors com un baula en una ininterrompuda cadena que unia el [[regne de Castella]] a l'antic [[regne visigòtic de Toledo]], mentre que per contra durant el [[segle XV]] els cronistes castellans interpretaren la pluralitat d'[[Espanya (geografia)]] com un constant històrica, no com una situació temporal o fortuita, veient a Castella com un més dels regnes peninsulars.
 
Un cas paradigmàtic és el de [[Frederic II de Sicília]], anomenat així per la major part de la historiografia per tractar-se del segon rei de Sicília de nom Frederic, però qui en ésser nomenat rei de Sicília es féu nomenar «''Frederic III''» amb la forma de titulació completa ''Fridericus tertius, Dei gratia rex Sicilie, ducatus Apulie et principatus Capue'' i en d'altres sense més indicació que ''Fridericus tertius Dei gracia Rex''. El seu biògraf Rafael Olivar Bertrand exposa tres tesis que podrien explicar el numeral III que va prendre: la primera seria la de voler continuar la numeració de Frederic de Hohenstaufen, rei de Sicília, duc de Suàbia, i emperador germànic. La segona serien les seves llunyanes però no infundades pretensions imperials; i la tercera seria perquè ell era el tercer sobirà de la dinastia catalana, de la mateixa manera que Jaume s'havia intitulat II, fins i tot en els documents relatius a l'illa.
1.121.513

modificacions