Tango: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 8 anys
m
Corregit: éxit > èxit
m (Corregit: éxit > èxit)
La barreja dels immigrants, [[Afroamericans de l'Argentina|negres]] i gautxos que arribaven a la ciutat han fet del Tango un producte cultural únic al món i capaç de fer notar en ell totes les característiques dels habitants de [[Buenos Aires]].
 
Al començament, les cançons eren únicament instrumentals, tocades amb guitarra, violí, clarinet, "organito" (típic en la música d'eixa època a l'Argentina) i flauta, i les parelles ballaven entrellaçades. A més, n'hi han idicis que els afroargentins tocaven els candombes-tangos amb tambors, com "el merenguengué", canció que va ser un éxitèxit en els carnivals afroargentins de l'any 1876. Més tard, es van incorporar el piano i el [[Bandoneó]], el qual donaria al tango el seu so característic pel qual és reconegut a tot el món. L'últim instrument en sumarse va ser el contrabaix, en 1917.
 
En els seus primers anys, es tocava i ballava en prostíbuls i, per aquesta raó, moltes de les primeres lletres, quan hi tenien, eren vulgars i grotesques. Els grans poetes d'aquesta música, amb lletres que evoquen a l'amor que no va poder ser i el raval que ja no és el mateix, entrarien en escena a partir de la segona dècada del segle XX, quan [[Pascual Contursi]] escriu "''Mi noche Triste''", narrant els sentiments d'un home abandonat per la seva dona. [[Carlos Gardel]], [[cantant]] per excel·lència del tango, va gravar aquesta peça en 1917 i neix d'aquesta manera el que es va conèixer més endavant com el "tango cançó".
1.166.425

modificacions