Literatura afrikaans: diferència entre les revisions

El 1916 es va crear l’[[Afrikaanse Studentenbond]] (Lliga d'Estudiants Afrikaners, ASB), que fomentarà l'inici de la traducció de la bíblia a l'afrikaans, de manera que el 1922 traduirien els [[Evangeli]]s (dels quals en van vendre 70.000 exemplars el 1929) i el 1937 el saltiri. El 1929 es creà també la ''Federasie van Afrikaanse Kulturvereniging'' (Federació de Societats Culturals Afrikaners) per coordinar les reivindicacions lingüístiques. Així apareixen els primers autors de certa qualitat literària, com els poetes [[Jan François Elias Celliers]] (1865-1940) amb ''Die vlakte'' (La planura, 1908) i ''Martjie'' (1911) sobre la vida d'una ''boeredogter'' (filla de boer), [[Christian Frederick Louis Leitpold]] (1880-1947) amb ''Oom Gert vertel en ander digte'' (L'oncle Gert i altres històries, 1911), [[Eugene Nielen Marais]] (1871-1936), amb ''Winternag'' (Nit d'hivern, 1905), [[Cornelius Jakob Langenhoven]] (1873-1932) autor de l'himne sudafricàsud-africà ''Die stem van Suid Afrika'' (La veu de Sudàfrica), i [[Jakob Daniël du Toit]] ''Totius'' (1877-1953) fill de Jacobus Sebastian, amb els psalms ''Uit donker Afrika'' (La negra Àfrica) on s'ensalça l’''ossewa'' (carro de bous dels colons); el narrador [[Jochim van Bruggen]] (1887-1957), amb la trilogia ''Ampie'' (1924-1942) i [[Daniel François Malherbe]] (1881-1969). Altres autors menors foren Joubert Reitz (1880-1919), fill del president boer, el narrador Gordon Tomlinson (1889-?), el satíric Reenes J. Van Reenen (1884-1935), E. De Roubaix (1880-?), el folklorista J. H. Kruger (1878-?), Dirk Mostert (1897-?), I. W. Van der Merwe Boerneef (1897-?), Johannes Friederich Wilhelm Grosskopf (1885-1943) i D. J. Goetzee.