Federalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''federalisme''' és una doctrina política que busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes ([[Estat (política)|Estats]], [[entitat]]s, [[Associació|associacions]], [[sindicat]]s) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o [[federació]]) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament. En altres paraules, és un [[sistema polític]] en el qual les funcions del govern estan repartides entre un grup d'estats associats, primerament, que després deleguen competències a un estat federal central.
== Principals característiques del federalisme o estat federal ==
Per entendre millor el federalisme ha quatre característiques essencials, així com principis i processos operacionals que són comuns en un sistema federal
# '''Constitució escrita'''. També coneguda com a carta magna, una necessitat de les democràcies que formen federacions per regular els principis pels quals es regirà el govern, ja que si aquestes haguessin d'actuar sense un cos de lleis específic produiria enfrontaments.
# '''Divisió territorial'''. El federalisme està constituït per la divisió de poders en base geogràfica de cada territori.
# '''Descentralització'''. En un sistema federal existeix tant un govern central com unitats de govern inferiors al central, prenent decisions cada un respecte a la provisió de certs serveis públics en les seves respectives jurisdiccions geogràfiques.
# '''Cort Suprema de Justícia'''. Per contrarestar la rigidesa de la constitució escrita, es requereix l'acció judicial perquè interpreti aquesta constitució i es puguin efectuar canvis necessaris.
=== Federació i confederació ===
{{AP|Federació|Confederació}}
'''Federació''' i '''confederació''' es diferencien principalment en què una confederació té un poder central més limitat. També pot ser una sèrie d'organismes que, temporalment, comparteixen la seva sobirania en aspectes puntuals, podent separar-se o implantar jurisprudència.
=== Constitució ===
La majoria dels estats federals solen estar organitzats respecte a una [[Constitució]], que defineix les competències exclusives de cada entitat i les que són compartides. Sol tractar-se de constitucions democràtiques en diferents formes ([[democràcia directa]], [[democràcia representativa]], [[democràcia participativa]]).
=== Sistema simètric i asimètric ===
El '''federalisme simètric''' està basat en la igualtat de competències per a cada filosofia, és a dir, cada territori tindria els mateixos poders sobre aquest mateix.
El '''federalisme asimètric''' disposa d'un Estat en el qual hauria un o diversos territoris amb més atribucions que la resta, aquest cas es dóna normalment en països multiculturals per reconèixer les diferències d'una regió pel que fa a les altres. Un exemple és [[Canadà]], on [[Quebec]] té una llengua oficial diferent que la resta del país.
== Estats federals ==
[[Fitxer:Map of federal states.svg|thumb|Mapa d'Estats federals]]
Alguns països amb règims federals són: [[Alemanya]], [[Argentina]], [[Estats Units d'Amèrica]], [[Suïssa]] (que tot i anomenar-se «Confederació Helvètica» funciona com una federació), [[Bèlgica]], [[Brasil]], [[Mèxic]], l'[[Índia]] i [[Veneçuela]]. No obstant això, [[Itàlia]], [[Espanya]] i el [[Regne Unit]] són [[Descentralització|Estats descentralitzats]], on la seva organització territorial tendeix a semblar-se al federalisme. La reforma constitucional en curs{{quan}} a [[Itàlia]] té per objectiu crear una [[república federal]].
D'entre els grans estats de la [[Unió Europea]], [[França]] és el país menys descentralitzat. Des de la revisió [[Constitució francesa|constitucional]] del 28 de març de 2003 un gran part de les responsabilitats sobre transport i educació han estat descentralitzades. La Unió Europea podria considerar-se una [[confederació]]. L'[[Organització de les Nacions Unides]] no són més que una associació intergovernamental, però si es té en compte el conjunt de tractats que formen organitzacions com l'[[Organització Mundial del Comerç]] (OMC), l'[[Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació]] (FAO) o el [[Fons Monetari Internacional]] (FMI) s'obté un resultat similar a una federació.
== Federalisme i anarquisme ==
[[Pierre-Joseph Proudhon]], el primer a definir-se com «anarquista» o «partidari de l'[[anarquisme]]», va usar més endavant el terme «federalisme» per descriure la seva ideologia, de tal manera que els seus seguidors han estat coneguts tant com anarquistes, [[Mutualisme (teoria econòmica)|mutualistes]], proudhonians com federalistes i va escriure un llibre titulat ''Du principe Fédératif'' (1863). [[Francesc Pi i Margall]] va coincidir amb Proudhon en la idea de federalisme. [[Mikhaïl Bakunin]], inspirant-se en consells d'obrers, va teoritzar sobre les federacions d'assemblees que avui són la base organitzativa de l'[[anarcosindicalisme]] i va veure en la [[Comuna de París]] el prototip d'una estructura per a una federació anarquista. El [[cantonalisme]] constitueix una forma de federalisme radical com un pont d'unió entre l'anarquisme i el federalisme. L'anarquista individualista estatunidenc [[Benjamin Tucker]] va afirmar que «Els anarquistes són, simplement, demòcrates jeffersonians fins a les últimes conseqüències i sense por d'aquestes. Ells creuen que 'el millor govern és el que menys governa', i el que governa menys és el que no governa en absolut»,<ref>{{cite book|title=Liberalismo de avanzada|url=http://books.google.com/books?id=crhoAAAAMAAJ|year=2008|pages=p. 137}}</ref> fent referència a unes cites de [[Thomas Jefferson]] (republicà) i [[Henry David Thoreau]] (anarquista) .
Donant una visió anarquista sobre l'assumpte, el federalisme és la principal forma en què els anarquistes prefereixen organitzar-se. Els grups anarquistes com a Red Libertaria, OSL, [[Federació Obrera Regional Argentina|FORA]], OCL i altres tants són exemples clars del que s'ha dit.
D'altra banda, és bo ampliar la idea proudhoniana de la federació. Per Proudhon un individu està federat si i només si cada part rep a canvi del lliurat alguna cosa proporcional i si es lliura a la federació menys llibertat de la qual té l'individu (en contraposició a postures centraldemòcrates o estatistes on l'individu lliura a l'organització més llibertat de la que es queda). Per tant, fora del que està acordat, ningú pot legislar, no hi ha federació.
== Referències ==
{{referències}}
* http://www.ife.org.mx/documentos/DECEYEC/federalismo.htm
* [http://elpais.com/elpais/2012/10/08/opinion/1349692622_661786.html El País - Las razones del federalismo]
[[Categoria:Federalisme| ]]
| |||