Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m error de sintaxi wiki |
He contextualitzat el moment en que s'aprova el Decret de Col·lectvitzacions Etiqueta: gettingstarted edit |
||
Línia 1:
El protagonisme de les organitzacions obreres en la desfeta de les aspiracions militars, farà que a partir de llavors es dugui a terme una profunda transformació social i econòmica liderada per treballadors i camperols de les respectives fàbriques i camps de conreu. Aquestes organitzacions tindran el poder que òrgans institucionals van perdre amb l’aixecament de l’exèrcit ja que controlaven armes i gestionaven, per mitjà de la col•lectivització, gran quantitat de centres de producció. És en aquest context quan la Generalitat constituirà el Comitè Central de Milícies Antifeixistes que coordinarà els diferents Comitès de Milícies Antifeixistes (un a cada poble de Catalunya) per tal de defensar la República. En aquests comitès hi formaven part la CNT-FAI, Unió de Rabassaires, POUM, PSUC, Acció Catalana, ERC.
Es dura a terme llavors les col•lectivitzacions d’empreses a tot Catalunya conjuntament amb les agràries a Aragó.
Serà de tal magnitud aquesta revolució que la Generalitat elabora el Pla de transformació socialista del país on es troba el Decret de Col•lectivitzacions.
El '''decret de coŀlectivitzacions i control obrer''' va ser un dels objectius del govern de la [[Generalitat de Catalunya]] arran de l'inici de la [[guerra civil espanyola]] que va fixar les bases d'una socialització de l'economia per la qual els treballadors participaven directament de la gestió de les seves empreses i, a més, indirectament, de l'organisme regulador de l'activitat econòmica a través de l'elecció de delegats en el [[Consell d'Economia de Catalunya]].
| |||