Hispània Tarraconense: diferència entre les revisions

Els [[musulmà|musulmans]] van desembarcar el [[711]] a [[Gibraltar]] i poc després van vèncer als [[visigot]]s a la [[batalla de Guadalete]]. Amb la destrucció del [[regne dels Visigots]] el sistema d'administració territorial d'Hispania heretat de l'[[Imperi Romà]] va desaparèixer i, amb ell, la província Tarraconense. Tot i així encara que la zona oriental de la mateixa va servir com a últim bastió de resistència als dos últims monarques visigots, [[Àquila II]] (711 - 713) i [[Ardó]] (713 - 720). La primavera del [[714]] els musulmans arribaren a la vall de l'Ebre i un cop assegurada la rereguarda sotmetent [[Corduba]], [[Spali]], [[Mèrida]] i [[Tulaytula]], l'ocupació del territori passava pel domini dels centres urbans més importants del [[Regne dels Visigots]], entre ells [[Cesaracosta]]. L'entrada dels musulmans a Cesaracosta fou pacífica, però alguns nobles [[visigot]]s i alts dignataris eclesiàstics van fugir al Pirineu. Després de la conquesta de la Tarraconense el [[valí d'Hispània]] [[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní]] va envair la [[Gàl·lia Narbonesa]] establint la seva capital a [[Arbuna|Arbuna (Narbona)]] el 720, oferint als habitants generoses condicions i ràpida pacificació de les altres ciutats. Amb [[Arbuna]] assegurada, i sobretot amb el seu port, els mariners àrabs eren els amos del Mediterrani occidental, sotmetent ràpidament les ciutats controlades pels comtes visigots. El 721 van arribar reforços per preparar el [[setge de Tolosa (721)|Setge de Tolosa]], que era la clau per dominar la [[Gàl·lia Aquitània]] amb les mateixes condicions que [[Gàl·lia Narbonesa]], però aquests seus plans van fallar per la derrota a la [[Batalla de Tolosa (721)|batalla de Tolosa]]. Les forces àrabs, assentades sòlidament a Gàl·lia Narbonesa i proveïdes fàcilment per mar van continuar atacant cap a l'est arribant fins a [[Ciutat d'Autun|Autun]] el 725. L'any 731 el valí berber de Narbona i la regió de Cerdanya [[Uthman ibn Naissa]] impugnà [[Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí]] per raó de l'opressió que patien els berbers al nord d'Àfrica i va pactar una treva amb el duc d'Aquitània [[Odó el Gran]]. En represàlia al-Ghafiqí envià una missió per capturar a Uthman, qui durant el transcurs del [[Combat de Llívia]] quedà assetjat i fou mort. Finalment però la major part de la Tarraconense va ser integrada al ''[[Ath-Thaghr al-Alà]]'', la frontera superior de l'[[emirat de Còrdova]], sota la direcció de la família de gots conversos a l'islam -[[Muladita|muladites]]- dels [[Banu-Qasi]].