Trasímac de Calcedó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 6:
== Vida ==
Es coneix poc de la seva vida. Es dedueix de la comèdia ''"Els germans de festa"'' d'[[Aristòfanes]]¹ que devia haver nascut el 427 abans de Crist. Es creu, per tant, que en aquell moment ja devia ser un sofista conegut a Atenes.<ref name="GdGdP">George B. Kerferd, Hellmut Flashar: ''Thrasymachos aus Chalkedon''. In: Hellmut Flashar (Hrsg.): ''Grundriss der Geschichte der Philosophie. Die Philosophie der Antike'', Band 2/1, Schwabe, Basel 1998, S. 54-57.</ref> Un fragment de [[Climent d'Alexandria]] serveix per a contextualitzar Trasímac com un contrari a la política d'[[Arquelau I de Macedònia]].²,<ref>Climent d'Alexandria, ''Stromateis'' VI 1.</ref>
Es coneix un altre Trasímac que hauria viscut entre 413-399 aC<ref name="GdGdP"/>i del que se'n coneix un discurs dedicat a un governant, però que probablement no sigui la mateixa persona. La inscripció de la seva tomba només diu: "De professió sofista".
Línia 15:
A l'enciclopèdia bizantina [[Suda]] també dóna una breu descripció de Trasímac.<ref>Nota 4</ref><ref>Suda, s.v. Thrasymakhos. Θ, 46</ref> Dillon i Gergel creuen que la segona afirmació és "Una declaració absurda, tant pel que fa a Plató com pel que fa a Isòcrates".<ref>{{Harvnb|Dillon| pp=383}}</ref>
Dionís d'Halicarnàs lloa l'estil de Trasímac trobant-lo "pur, subtil, i capaç de fer servir l'enginy segons li convé , tan per a parlar amb tendresa o amb abundància de vocabulari." Però Dionís el tenia en un segon lloc després de l' "incissiu" i "elegant" Lísies.,<ref>Dionís d'Halicarnàs: ''Isaeus'' 20.</ref>
== Obra i idees ==
Els escrits perduts de Trasímac poden haver estat no només de contingut polític, sinó també discursos satírics i tractats teòrics de diversos continguts. Es creu que hauria estat autor d'un llibre de text per a l'ensenyament de retòrica,<ref name="GdGdP"/> [[Ciceró]] escriu que ell havia estudiat la filosofia natural de Trasímac.<ref>Ciceró, ''[[De oratore]]'' 3,128.</ref> [[Hermies d'Alexandria]] cita Trasímac per parlar de la seva idea que els déus no semblen preocupar-se per la gent, ja que no es preocupen pel major bé de la humanitat, la justícia.<ref>Hermeias von Alexandria, ''Kommentar zu Platons Phaidros'' 267c.</ref>
Línia 22:
D'altres textes se'n dedueix un caràcter enginyós i agosarat.
Aristòtil en parlar més concretament sobre la retòrica, atribueix a Trasímac l'ús de símils enginyosos. "Un somriure funciona millor quan es tracta d'una metàfora, doncs és possible dir que un escut és com la copa de vi d'Ares, o que una ruïna és com un fragment d'una casa atrotinada i dir que Nicerat és com Filoctet mossegat per Pratis (símil fet per Trasímac quan va veure Nicerat), el qual havia estat derrotat per Pratis en una competició de retòrica i que encara es deixava veure amb aspecte descuidat i els cabells sense tallar.",<ref>Aristòtil, ''Retorica'' III 11, 1413a5-10 = A5.</ref>
== Ressò en la posteritat ==
El perfil que va deixar Plató sobre la figura de Trasímac s'ha interpretat de diverses maneres. Alguns hi veuen un nihilisme "ètic, un compromís amb la llei natural de la selva, un legalisme pur, la realització d'un egoisme psicològic o d'un interès sociològic purament descriptiu ."<ref name="GdGdP"/>
|