Carles el Gras: diferència entre les revisions

'''Carles el Gras''' (en [[llatí]]: ''Carolus Pinguis'') ([[NeidingenNeudingen]], [[13 de juny]] de [[839]] - ídem, [[13 de gener]] de [[888]]) va ser rei [[carolingi]] de [[França Oriental]] des de [[876]], [[emperador d'Occident]] des del [[881]] i rei de la [[França Occidental]] des de [[884]].

Fill de [[Lluís el Germànic]], va rebre el regne d'Alamània en herència. Amb l'abdicació del seu germà [[Carloman de Baviera|Carloman]] obtingué el regne d'Itàlia, i fou coronat emperador el 881 pel Papa [[Joan VIII]]. L'any següent morí el seu altre germà [[Lluís III d'Alemanya|Lluís]], i amb els seus territoris reunificà el regne de la França Oriental del seu pare. Al morir sense descendència el seu cosí [[Carloman II]], va heredarheretar també tota la França Occidental, reunificant d'aquesta manera (encara que per poc temps) l'[[Imperi Carolingi]].

L'any 859 Carles va ser nomenat Comte de Breisgau, una marca d'Alamània a la frontera sud de la Lotaríngia. El 864 es va unir als seus dos germans en una revolta contra el seu pare per reclamar que repartís el poder entre els seus fills. El 865 Lluís el Germànic es veié obligat a dividir les seves terres entre els seus hereus: el fill gran [[Carloman de Baviera|Carloman]] rebria Baviera, el segon fill [[Lluís III d'Alemanya|Lluís]] [[Saxònia]] (amb [[Francònia]] i [[Turíngia]]), i a Carles li corresponia [[Alamània]] ([[Suàbia]] més [[Rècia]]).<ref>Eric Joseph Goldberg:''" Struggle for empire : kingship and conflict under Louis the German"'',pàg 817-876 ed. Cornell University Press, 2006 (ISBN 080143890X i 9780801438905)</ref>

Quan el [[875]] va morir sense fills l'emperador [[Lluís II d'Itàlia]], Lluís el Germànic va intentar fer valer l'acord que havia arribat amb ell perquè el seu fill gran Carloman el succeís. PeroPerò [[Carles el Calb]] de la França Occidental va ser més ràpid i va anar a Itàlia on es féu coronar rei i emperador. Lluís el Germànic va enviar carlesCarles a Itàlia al capdavant d'un exèrcit, al que posteriorment s'hi afegí el mateix Carloman. Però no van ser capaços de guanyar el regne italià fins a la mort de Carles el Calb el [[877]].

L'any 876 Lluís el Germànic va morir i Carles es convertí a ple dret en rei d'Alamània. Contrastant amb les constants disputes entre parents havien estat la norma en la dinastia carolíngia, els tres germans van cooperar en el govern i no es qüestionrenqüestionaren les fronteres que havien heredatheretat. Quan el 879 Carloman va patir un atac de feridura que l'obligà a abdicar, va repartir els regnes entre els seus germans i donà Baviera a Lluís i Itàlia a Carles.

Carles es va establir a Itàlia i la convertí en la capital dels seus dominis. El 880 va unir-se als co-reis de França Occidental [[Lluís III de França|Lluís III]] i [[Carloman II]] per posar setge aal [[Comtat de Viena]], en mans de [[Bosó V de Provença]].

El juliol dedel [[880]] el Papa Joan VIII va demanar ajuda a Carles per defensar-se de [[Guiu II de Spoleto]], que estava envaint els estats pontificis. Per agraïragrair la seva ajuda, el Papa va coronar-lo emperador el [[12 de febrer]] de [[881]].

El [[876]] el seu germà [[Lluís III d'Alemanya|Lluís el Jove]] mentre es dirigia a combatre els víquingsvíkings que s'havien establert als Països Baixos, va morir i Carles heredàheretà Saxònia i Baviera. D'aquesta manera recuperava la totalitat dels territoris de la França Oriental que havien estat del seu pare, a més del regne d'Itàlia i el títol imperial.

Carles va liderar els seus exèrcits per combatre els víquingsvíkings i va entrar en negociacions amb els seus capitosts, als quequi va pagar diners perqueper a que marxessin.

Carloman II de França Occidental va morir el desembre de 884, com ho havia fet el seu germà Lluís dos anys abans. Com que cap dels dos havia tingut fills, els nobles van convidar a Carles a que acceptèsacceptés el tron. Va ser coronat ''rex in Gallia'' el [[20 de maig]] de [[885]].<ref>Simon Maclean: ''"Kingship and politics in the late ninth century - Charles the Fat and the End of the Carolingian Empire"'', 2003, pp. 126, 127.</ref>

El 885 va haver de fer front a una nova incursió viquingavikinga. El capitost Sigfrid havia navegat a través del curs del Sena i havia posat setge a París, exigint un altre tribut a canvi de tornar enrere. Aquest cop Carles no va acceptar i després d'un any de setge, es va dirigir amb el seu exèrcit cap a París. Va arribar a encerclar els homes de l'oficial víquingvíking [[Rol·ló]], però va evitar l'enfrontament i va acabar pagant set-centes lliures de plata als viquingsvikings perquè marxessin. Aquestes accions van afectar molt el prestigi de Carles, especialment al regne occidental.<ref>Christian Bonnet, Christine Descatoire, Les Carolingiens, 741-987, Armand Colin, 2001, p. 91</ref>

L'any [[887]] la popularitat de Carles es trobava als moments més baixos. Era percebut com a covard i incompetent, i a més a més no tenia fills legítims. Els seus intents de nomenar hereu el fill bastard que havia tingut amb una concubina van trobar-se amb l'oposició dels bisbes i Carles va haver de claudicar. Aquell estiu va rebre als seus parents, el comte de París [[Odó I de França|Odó]] i el margravi de Friül [[Berenguer de Friül|Berenguer]], per discutir la seva successió.<ref>Robert Parisot: ''"Le royaume de Lorraine sous les Carolingiens (843-923)"'', edA. Picard et fils, 1898, p. 484</ref>

El mateix any la seva cosina Ermengarda, filla de [[Lluís II d'Itàlia|Lluís d'Itàlia]] i esposavídua de [[Bosó V de Provença|Bosó de Provença]], va portar el seu fill [[Lluís el Cec|Lluís]] a la cort.<ref>[http://fmg.ac/Projects/MedLands/GERMANY,%20Kings.htm#KarlIIIKingEastFranksEmperor]</ref> Carles el va cofirmarconfirmar com a hereu de Provença, i és possible que pensés nomenar-lo successor al capdavant de l'Imperi. Però aleshores van arribar notícies que el seu cosínebot<ref> Régine Le Jan: ''"Famille et pouvoir dans le monde Franc"'', Publications de la Sorbonne, Paris (ISBN 2859442685) p. 204</ref>[[Arnulf de Caríntia]] havia aplegat un exèrcit i es volia fer amb el control de Germània. Tot i que els alamans es van mantenir fidels a Carles, el regne oriental es va col·lapsar. Carles, que havia tornat a patir atacs de la seva malaltia, va ser declarat incapaç per governar i fou obligat a abdicar el [[17 de novembre]] de [[887]]. Es va retirar a Suàbia, on va morir sis setmanes després, el [[13 de gener]] de [[888]].<ref>Docteur Augustin Cabanès: ''"Les morts mystérieuses de l'histoire"'', volume 1.</ref>

|4= 4. [[Lluís el PiadósPietós]]

|7= 7. HedwigHedwiga de Baviera