Mar Negra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m (Script) File renamed: File:Cirmea Laspi Sunset.JPG → File:Crimea Laspi Sunset.jpg File renaming criterion #5: Correct obvious errors in file names (e.g. incorrect proper nouns... |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 52:
| camp4 =
}}
La '''mar Negra''' (o el '''mar Negre''') ([[búlgar]]: ''Черно море'' (Txerno more); [[romanès]]: ''Marea Neagră''; [[ucraïnès]]: ''Чорне море'' (Txorne more); [[tàtar de Crimea]]: ''Qara deñiz''; [[rus]]: ''Чёрное море'' (Txiòrnoie mòrie); [[abkhaz]]: ''Амшын Еиқәа'' (Amxin Eyk'wa); [[laz]]: ''Uça zoğa''; [[georgià]]: ''შავი ზღვა'' (Xavi Zğva), [[turc]] ''Karadeniz''), és una [[mar continental]] que trobem entre [[Europa]] i [[Àsia]], coneguda a l'antiguitat clàssica com a ''Pontus Euxinus'' o ''el Pont''. Comunica amb la [[mar Mediterrània]] (a través de la [[mar de Màrmara]]) pel [[Bòsfor]], i amb la [[mar d'Azov]] per l'[[estret de Kertx]].<ref>{{
A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals [[rius]] que hi desemboquen són el [[Danubi]], el [[Dnipró]] (o [[Dnièper]]) i el [[Dnister]] (o [[Nistru]] o [[Dnièster]]). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície,<ref>{{
El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'[[estepa (geografia)|estepa]] [[Ucraïna|ucraïnesa]], i el del sud, que és [[clima mediterrani]]. Les costes oest ([[Rússia]], [[Geòrgia]]) i sud ([[Turquia]]) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé [[clima subtròpic|subtròpic]], ajudades no només per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara els [[Caucas]] a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques.
Línia 89:
== Geografia ==
L'[[Organització Hidrogràfica Internacional]] defineix els límits del Mar Negre de la manera següent:.<ref name="OHI">{{
{{Citació|''Al sud-oest.'' El límit nord-est del [[Mar de Màrmara]] - Una línia que uneix el [[Cap Rumili]] amb el [[Cap Anatoli]] (41°13'N).
Línia 103:
La gran plataforma al nord de la conca és de fins a 190 km d'ample, i compta amb una plataforma baixa amb pendents entre 1:40 i 1:1000. La riba sud de Turquia i tota la riba occidental al voltant de [[Geòrgia]], però, es caracteritzen per una plataforma que poques vegades supera els 20 km d'ample i un davantal que amb un gradient d'1:40 amb nombrosos canons submarins i extensions de canals. La [[plana abissal Euxino]] al centre del Mar Negre arriba a una profunditat màxima de 2.212 metres, al sud de Yalta a la península de Crimea<ref>"Remote Sensing of the European Seas" (2008) ISBN 1-4020-6771-2, [http://books.google.cat/books?id=9B3D5-HBTzkC&pg=PA17&lpg=PA17&dq=%22euxine+abyssal+plain%22&source=web&ots=c7Tox4mIZV&sig=Lxaell7YMVs2AsJcpgWowr_Vl04&hl=en&sa=X&oi=book_result&resnum=9&ct=result p. 17]</ref>
La [[zona litoral]] del Mar Negre se la coneix sovint com el '''litoral Pontic'''.<ref name=Prothero1>{{
=== Formació de la mar Negra ===
Línia 182:
[[Fitxer:Neptun Romania bgiu.jpg|thumb|[[Neptun]]]]
[[Fitxer:sochi edited.jpg|thumb|Foto del Mar Negre prop de [[Gagra]], [[Abkhazia]], [[Imperi Rus]] presa el 1915]]
En els anys després de la finalització de la [[Guerra Freda]], la popularitat del Mar Negre com a destinació [[turisme|turística]] ha estat en constant creixent. Globalment, el turisme a la Mar Negra s'ha convertit en una de les principals fons d'ingressos i de creixement de la indústria de la regió.<ref name="bulgarianresorts">{{
La següent llista és una agrupació dels principals ''resorts'' a la mar Negra:
| |||
