Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga: diferència entre les revisions

'''Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga''' ([[Talarn]], [[Pallars Jussà]], [[1784]] - [[Daimiel]], [[província de Ciudad Real|Ciudad Real]], [[22 d'agost]] de [[1825]]) fou un aristòcrata i militar català, [[baronia d'Eroles|baró d'Eroles]] i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.

 

 

Inicià estudis de dret a la [[Universitat de Cervera]] però els deixà el [[1808]] en esclatar la [[Guerra del Francès]] per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn i finançant una partida de 1.600 homes, amb els que participà en el [[Segon setge de Girona de 1808]]. Quan caigué la ciutat fou fet presoner i enviat a França. Aviat se n'escapà i fou nomenat comandant del cos d'exèrcit de l'Empordà, amb el que participà en la presa als francesos de [[Cervera]], [[Lleida]], [[Peníscola]], [[Mequinensa]] i [[Montsó]], però no va poder l'incendi i saqueig del [[monestir de Montserrat]] per les tropes de [[Louis Gabriel Suchet]] el [[25 de juliol]] de 1811. Tot i això, el 1813 i el 1814 fou nomenat [[capità general de Catalunya]].