Ses Salines de Formentera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m error de picatge
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 15:
 
== Història ==
Les salines probablement ja eren explotades en l'antiguitat. La primera referència documental és en les previsions de repartiment abans de la conquesta catalana de 1235. En la carta d’'infeudació de l'’illa de Formentera atorgada per [[Guillem de Montgrí]] a Berenguer Renard el 19 d’'agost de 1246, es concedeix el dret als pobladors d'extraure la sal però no de vendre-la sense una llicència. Tradicionalment, a l'’edat mitjana les salines estaven regides per la [[Universitat d'Eivissa]] que en realitzava l’'explotació a canvi d’'una sèrie de rendes a la Corona.
[[Universitat d'Eivissa]] que en realitzava l’'explotació a canvi d’'una sèrie de rendes a la Corona.
 
El 1715 les Salines de Formentera, juntament amb les d’'Eivissa, passaren a ser propietat de l’'Estat. L’'any 1797, el fuster Antoni Roselló propicià que les rodes que mouen les aigües dels estanys es perfeccionassin. La seua idea, encara que també incloïa les instal·lacions salineres eivissenques, va ser aplicada principalment a Formentera.
 
A l’'inici del segle XIX, l’'estany de les Salines de Formentera tenia 1.812 x 375 vares de llarg i aleshores estava dividit en quatre estanys anomenats: Sant Lluís, Mules, Divisió i Barquetes. Un altre estany estava allunyat una llegua del de Sant Lluís i se l’'anomenava estanyol de la Savina. Es considerava massa distant de les Salines i encara més del carregador. Segons l’'[[Arxiduc Lluís Salvador]], el 1871 les salines foren venudes per l’'Estat espanyol a una empresa privada i el 1885 tot feia preveure que les salines
estanyol de la Savina. Es considerava massa distant de les Salines i encara més del carregador. Segons l’'[[Arxiduc Lluís Salvador]], el 1871 les salines foren venudes per
l’'Estat espanyol a una empresa privada i el 1885 tot feia preveure que les salines
desapareixerien, però l’'Estat es decidí a revendre-les passant l'explotació a una companyia privada.
 
Linha 45 ⟶ 42:
transformacions tendents a la seua modernització tècnica, per tal de millorar la rotació d'’una gran roda de ferro amb pales per al transvasament de l’'aigua. En un principi emprava un motor de gas pobre, que posteriorment va ser substituït per una màquina semidièsel alemanya de la marca Deutz i finalment per una dièsel més moderna. Malgrat això, existeix una estructura, a escassa distància a llevant de la màquina d'’en Palla, que sens dubte era l’'element mecànic precedent en el sistema de moviment de l'’aigua.
 
SSe'n conserva la torre, petita i lleugerament cònica, feta amb peces de marès local i morter de calç. Els seus elements mecànics han desaparegut i en queden només tronxos de savina enfilant-se pel seu parament interior a manera de rudimentària escala. Es tracta del molí d’'en Ferrer, que se sap construït la darreria del segle XIX.
 
Existien també les sénies per a pujar l'’aigua d’'un estany més baix, a un altre més alt. D’'aquestes, se'n conserven tres, dues d’'elles a les salines d’'en Ferrer i una a les salines d'’en Marroig. Totes són idèntiques i es basen en una plataforma, de planta circular i elevada