Diferència entre revisions de la pàgina «Aïllant tèrmic»

Al primer apartat: S'ha posat "com a" en comptes de "com" i "como" A "aplicació a nombrosos camps": alguns dels exemples no eren "camps" i ha fet falta canviar la redacció. Al segon apartat: S'ha eliminat un "sinó" innecessari.
m (Corregit: èren > eren)
(Al primer apartat: S'ha posat "com a" en comptes de "com" i "como" A "aplicació a nombrosos camps": alguns dels exemples no eren "camps" i ha fet falta canviar la redacció. Al segon apartat: S'ha eliminat un "sinó" innecessari.)
0,25 m2·K/W.<ref>{{Citar publicació |cognom=Solé |nom=Josep |article=Estudi tecnològic dels aïllaments tèrmics a Catalunya en l’àmbit de l’edificació |url=http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/200502_informe_aillaments_termics.pdf |llengua= |consulta=5/1/2012 |publicació=Informes i estudis tecnològics encarregats per l’Institut Català d’Energia |volum= |exemplar= |data=febrer 2005 |pàgines=p.2 }}</ref>
 
Gràcies a la seva baixa [[conductivitat tèrmica]] i un baix coeficient d'absorció de la [[radiació]], el material més resistent al pas de calor és l'aire i alguns altres gasos. Tanmateix el fenomen de [[convecció]] que s'origina en les càmeres d'aire, augmenta sensiblement la seva capacitat de transferència tèrmica. Per aquesta raó es poden utilitzar com a aïllament tèrmic materials porosos o fibrosos, capaços d'immobilitzar l'aire confinat en l'interior de cel·les més o menys estanques. Se solen utilitzar comocom a aïllants tèrmics específics materials combinats de sòlids i gasos: [[fibra de vidre]], [[llana d'ovella]], [[llana de roca]], [[vidre expandit]], [[poliestirè expandit]] (''pòrex'' o ''porexpan''), [[escuma de poliuretà]], [[aglomerat de suro]], etc. En la majoria dels casos el gas tancat és el l'aire. Sovint, però, basta amb una o diverses capes d'un material simple, sovint teixit (llana o cotó).
 
Els aïllants tèrmics es poden aplicar en nombrosos camps, com per exemple: el tèxtil, l'energètic (panells solars, recobriment de cables i de tuberiestubs...), la construcció d'edificacions, a la indústria, etc.
 
== Aïllants tèrmics en el vestuari ==
[[Fitxer:Hogget fleece.JPG|thumb|Llana abans de ser filada i teixida]]
Des d'antic, un dels aïllants tèrmics més eficaços i més utilitzats és la llana. Aquesta s'empra tant en països freds, per a protegir-se del fred, com als molt calorosos, per a protegir el cos de l'entrada de la calor externa. Així, la majoria d'homes del desert es vesteix amb roba de llana, i és també el material utilitzat tradicionalment per a les tendes. Sinó, elEl simple fet de cobrir-se amb una capa de cotó, no només el cos sinó el cap, a més de protegir de cremades solars (tot i que no completament, ja que el sol passa a través del porosporus de la roba) crea una càmera d'aire entre la capa de cotó i la pell que fa baixar notablement la temperatura d'aquesta, si es compara amb l'alternativa de no portar-la.
La sabiduria popular coneix també des d'antic el que ara es pot mesurar i calcular amb aparells de mesura o amb càlculs d'equacions i simulacions per ordinador: que en general diverses capes de teixit fi aïllen més que una sola de gruixuda.
Fins fa poc els teixits més indicats eren els naturals (lli, cotó, llana) per a afavorir la transpiració, permetre a la pell respirar i evitar l'efecte ''olla a pressió''; però actualment s'han creat teixits sintètics que, mantenint característiques similars, intenten millorar sobretot la lleugeresa i el gruix, i fins i tot de vegades altres utilitats com afegir impermeabilitat, etc. Alguns exemples són el forro polar i el ''[[Gore-Tex]]''®.
21

modificacions