Medina Sidonia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és una |
m Corregit: si be la > si bé la |
||
Línia 49:
Hi ha indicis de poblament de la comarca al final de l'edat del bronze.<ref> Secció basada en l'Enciclopèdia Espasa, l'Enciclopèdia de l'Islam, i la Wikipèdia en castellà</ref> Al lloc anomenat "Cerro de las Madres" s'han trobat fragments de ceràmiques fetes a mà i alguns objectes de pedra. Es suposa que aquestos pobladors estaven relacionats amb la cultura tartèssia; després van arribar els [[fenicis]] des de [[Sidó]] que van fundar una ciutat que es va dir també Sidó al lloc del poblat indígena. Va passar després als [[cartaginesos]]. Al segle III aC els romans van ocupar la regió i al segle I es va edificar el nou nucli urbà que ocupava l'espai del actual conjunt històric. August la va promoure de municipalitat a colònia de dret romà (''civitas optimo jure'') amb el nom d'''Asido Caesarina Augusta''. Estava situada dins la província [[Ulterior]] o [[Bètica]], i dins el convent jurídic ''Hispalensis'' (amb capital a [[Hispalis]]). Durant el període visigot fou capital de comtat i seu episcopal sufragània d'Hispalis, sent coneguda com ''Asidona''.
El [[712]] la ciutat fou conquerida sota [[Musa ibn Nusayr]] després d'un setge. Des de vers el 743 fou centre d'una cora o districte anomenat '''Shaduna''' (àrab ''Shadūna'', transcripció en català '''Xadúna''', també apareix com Saduna). El 745 s'hi van reunir els rebel [[Qays Aylan|qaysites]] d'al-Sumayl i els rivals [[kalbites]] d'Abu l-Djattar. La ciutat fou coneguda localment con ''Asido'' però els musulmans l'anomenaven ''Madinat Ibn Salim''. La cora limitava al nord amb la de [[Sevilla]] (Hispalis) i la de [[Morón de la Frontera|Morón]]; a l'est amb la d'[[Algesires]]; i al sud o oest amb la mar. No està clar que la capital fos sempre a ''Asido'', ja que també s'esmenta ''Sharish'' ([[Xerès de la Frontera|Xeres]]), [[Arcos de la Frontera|Arcos]], ''Qadis'' ([[Cadis]]) i una població esmentada com ''Hadirat Qaslana''. La cora tenia diversos districtes ([[Rota (població)|Rota]], Arcos, Medina Sidonia, Nablab, Sanlúcar, Galyana, al-Kanatir, al-Aqwas i Kalat Ward) sent les poblacions principals Cadis i Xeres. Algesires en fou part un temps però després va formar una cora separada. El 844 hi van fer una incursió els [[normands]] o madjus que van ocupar Cadis, si
La família o clan berber dels Banu Djazrun o Banu Khazrun es va establir a la cora i a la caiguda del [[califat de Còrdova|califat omeia de Còrdova]] van establir la seva taifa a Arcos sent reconeguts per Xeres i Cadis. La taifa va tenir tres governants abans de ser conquerida pels [[abbàdides]] de Sevilla:
| |||