Bitlis: diferència entre les revisions

Fou un lloc important a la història d'Armènia dins de l'[[Altzniq]] o [[Arzanene]] i el [[Taron]]. Mush fou conquerida pels àrabs el [[641]] però no se sap si Bidlis també fou conquerida aquell any. Els historiadors àrabs parlen de Iyad ibn Ghanm, governador del califa Umar a la Djazira, que va sotmetre Arzan, va anar a Bidlis i després a [[Akhlat]] on el patriarca va acceptar un tractat de pau, i llavors el patriarca de Bidlis el va seguir i va fer també un tractat. Però el domini àrab no fou durador i la ciutat va tornar als bizantins. En temps de [[Muawiya I]] (661-680) fou sotmesa altre cop, però es va perdre a la seva mort, fins al temps d'[[Abd al-Malik ben Marwan]] (685–705) en que fou dominada altre cop i inclosa a la província de Djazira. Era possessió feudal dels [[Mamikonian]] però vers el [[750]] els Bagratuni ja havien desposseït a aquestos del [[Bznuniq]] (amb Khelat o Akhlat) i del [[Taron]] (amb Mush i Bidlis). Despoblada la regió fou repoblada pel vali Musa ben Zorara fundador de la dinastia d'emirs d'[[Emirat d'Arzen|Arzen]] (Arzan o [[Arzanene]], armeni Altzniq)

 

 

Al segle X el rei armeni de [[Vaspurakan]] (àrab Basfurdjan) va rebutjar el domini àrab i es va posar sota protecció de Bizanci que al seu torn havia recuperat la conca de l'[[Eufrates]], i Bidlis i Akhlat van esdevenir viles de frontera. El [[897]] l'emir de [[Diyar Bakr]], Ahmed ben Isa ben Shaikh, de la dinastia [[Shaybànida]], cridat pels feudals de Vaspurakan, va atacar l'emir d'Arzen Abul Makhra ben Musa ben Zorara (que era lleial al rei d'Armènia) i el principat de Taron, en mans d'una branca dels [[Bagràtides]]. Ahmed va annexar Taron, l'emirat d'Arzen, i les muntanyes de Khoit i Sasun (que abans havien estat de Taron però ara pertanyien a Abul Makhra) el 898.