Revisió del 22:11, 17 març 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: unicament > únicament ← Edició anterior		Revisió del 15:51, 27 març 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: reconeguda, be que > reconeguda, bé que Edició següent →
Línia 5: Erispoe va succeir al seu pare al front del govern de Bretanya el 7 de març del [[851]]; va enfrontar tot seguit al rei franc [[Carles el Calb]] a la batalla de Jengland, (avui Jengland-Beslé) vora el riu Vilaine, el 22 d'agost del 851, i el va derrotar; els comtes Vivià del Maine i Hildemar (comte palatí) van morir a la batalla junt amb milers de francs mentre les pèrdues bretones foren mínimes. A les setmanes que van seguir a la batalla Erispoe es va trobar amb Carles el Calb a Angers i es va signar un acord de pau. Els [[Annals de Saint-Bertin]], on les derrotes de Carles el Calb són generalment omeses,<ref>[[Annals de Saint-Bertin]] : any 851[http://www.archive.org/stream/collectiondesm04guizuoft/collectiondesm04guizuoft_djvu.txt ], pàg. 151</ref> informen sobriament: «Erispoe, fill de Nominoe, va venir a veure a Carles a la vila d'Angers per donar-se les mans, i fou acollit i se li van donar les insígnies reials amb el poder que ja corresponia al seu pare, i se li va ajuntar el país de Rennes, el país de Nantes i el país de Retz.<ref>Citat per H. Guillotel, pàg. 283, a ''La Bretagne des saints et des rois'', 1984.</ref>» Aquest text és capital : * per «donar-se les mans», Erispoe comprometia la seva fidelitat i es reconeixia vassall de Carles el Calb, el que de fet no l'obligava a gairebé res, ja que estava en situació de força, i era una avantatge, ja que rebia la protecció que el senyor devia al seu vassall. * L'ús de les insígnies reials li fou reconeguda, bebé que de fet ja s'havia atribuït les insígnies abandonades per Carles a Jengland, en el curs de la fugida.<ref>''Ibid., pàg. 285</ref> Aquesta concessió simbòlica el reconeixia formalment com a rei de Bretanya (per part de Carles, ja abans altres poders els reconeixien, com el Papa). Això ho confirmen diversos diplomes del [[Cartulari de Redon]] datats el 852 i el diploma per a l'església de Nantes del 10 de febrer del 856<ref>cites ''ibid.'' pàg. 288, Apèndixs números 31, 34, 40.</ref> que el qualifiquen de ''princeps'', és a dir rei. Tot això és confirmat ''a contrario'', el juny del [[877]], par [[Carles el Calb]] que, a la capitular de Quierzy,<ref> «Pel que fa referència al títol de regne acordat als bretons per necessitat, i confirmat per jurament, els nostres fidels són dispensats de reconèixer-lo perquè no hi ha descendència d'aquells als que fou concedida. »</ref> deixa instruccions abans de la seva marxa a Itàlia. *Erispoe es va veure confirmar la possessió dels comtats de Rennes i de Nantes, i Bretanya fou engrandida amb el país de Retz.<ref>Ph. Tourault, ''op. cit.'' , pàgs. 111.</ref>

Erispoe: diferència entre les revisions