Sota domini del califat el Tukharistan comprenia les terres a l'est i oest de Balkh; el país es dividia en Alt Tukharistan o Superior (''al-Ulya'') i el Inferior (''al-Sufla''); el primer era a l'est de Balkh i fins a l'oest de Djaybun i en algunes fonts s'estenia al nord del riu Oxus però en altres es concretava en les terres al sud del riu; el segon era a l'oest de Balkh. Algunes fonts situen el [[Shuman]] i Akharun (al nord de l'Oxus) dins al Tukharistan sense especificar si Superior o Inferior. [[Bamiyan]] és considerada també dins el Tukharistan en alguna font. Per [[al-Ishtakri]] que limita més l'extensió del país, eren les terres a l'est de Balkh i a l'oest del [[Badakhxan]], al sud de l'Oxus i al nord de l'[[Hindu Kush]]. La capital era [[Talakan del Tukharistan]] i les principals ciutats Walwalidj i Andarab.
Quan hi van arribar els àrabs a la segona meitat del segle VII van trobar a la zona diversos petits prínceps locals però l'únic amb cert poder era el sobirà del [[heftalites]] (Hayatila, en singular Haytal) que dominava al nord de l'Hindu Kush. Els hefatlites havien conquerit el Tukharistan al segle V però no se sap qui hi manava abans. Un ''yagbhu'' és esmentat com a rei del Tukharistan en aquestos primers anys i era d'origen turc [[karluk]], si bebé [[al-Tabari]] distingeix entre el Tukharistan i la terra del ''yabghu'' o ''djanghu'' que potser només exercia una hegemonia sobre els petits prínceps. Els àrabs temien no obstant aquesta força; pensaven que amb ajut heftalita o xinès el fill de [[Yezdegerd III]], Firuz, podia intentar recuperar el antic estat [[sassànida]]; el 667 el governador Ziyad ibn Abihi va enviar al general al-Hakam ibn Amr al-Ghifari a fer una incursió al Tukharistan Inferior i al [[Ghardjistan]], travessant l'Oxus cap a al [[Čaghaniyan]] per expulsar a Firuz cap a territori xinès; el 671 Rabi ibn Ziyad al-Harithi va conquerir [[Balkh]] i va travessar altre cop el Čaghaniyan però després les revoltes internes al califat no van permetre consolidar les posicions àrabs al Tukharistan i aquest va restar lliure un temps més. El 705 el governador del [[Khurasan (província del califat)|Khurasan]] [[Kutayba ibn Muslim]] al-Bahili (705-715), va arribar a la zona i va topar amb [[Tarkhan Nizak]],<ref> No se sap si Tarkhan era part del nom o el seu títol, ja que el títol tarkhan està testimoniat a l'Àsia central</ref> el cap dels heftalites que tenia centre a [[Badghis]]. Kutayba no sabia si Nizak era molt poderós i prudentment va optar per fer la pau a canvi d'ajut militar per la seva campanya a la [[Transoxiana]] (706-709). El 709 Nizak va intentar aturar la progressió àrab i va iniciar una revolta aixecant als caps heftalites i turcs de la regió de l'Oxus superior contra Kutayba; Nizak es va aliar amb el [[Kabulshah]]. Però Kutayba, amb l'ajut del seu germà Abd al-Rahman, va derrotar a Nizak i els seus aliats (710); li va prometre l'aman o perdó, i Nizak es va entregar; però fou executat per orde directe del governador general [[al-Hajjaj ibn Yússuf]]. També els prínceps del Tukharistan foren sotmesos. Balkh va esdevenir centre del poder àran i el control musulmà al Tukharistan Inferior va quedar assegurat. Tot i així la revolta d'al-Harith ibn Suraydj (734) va agafar el control de Balkh i va tenir el suport dels prínceps locals que enviaven ambaixades repetides a Xina demanant ajut (ambaixades que encara van seguir després de la batalla de Talas del 751). Al-Harith es va aliar als [[türgesh]] o [[Turcs Occidentals]] i els turcs sembla que eren un part important dels pobles que vivien al Tukharistan. Els ''Hudud al-alam'' esmenten als turcs khallukh o khardukh com un dels pobles que vivien a les estepes del Tukharistan.
A partir del 750 Balkh i el Tukharistan foren governades per oficials enviats des de Iraq però a l'inici del segle IX foren agregades al gran govern del Khurasan que van governar els [[tahírides del Khorasan]]. De fet el Tukharistan va restar en mans de les petites dinasties locals entre els quals van destacar els [[Abu Dawúdides]] ([[Banidjúrides]]) que controlaven [[Banow]] i [[Panjhir|Pandjhir]] amb mines de plata que els permetien encunyar les seves pròpies monedes; l'emir Abu Dawud Muhammad va regnar a Balkh fins al 899; probablement una branca de la família governava al nord de l'Oxus al [[Khuttal]] o [[Khuttalan]] i s'hi va mantenir fins al segle X.
