Unitat perifèrica de Cefal·lènia: diferència entre les revisions

A la caiguda de Constantinoble el [[1204]], poc després va passar als francs i fou inclosa dins el principat d'[[Acaia]]. El feu fou confiat a Gaius, príncep de Tarent, que va acceptar la protecció de [[Venècia]] el [[1215]]; el [[1224]] Venècia la van reconèixer als [[Orsini]] que no n'havien perdut el control. Després dels Orsini va passar a [[Nàpols]] el 1324 i el [[1357]] el príncep de [[Tàrent]] la va retornar a Venècia i va ser integrada a la senyoria de [[Zante]] governada pels [[Tocco]], una família napolitana. Quant el darrer comte Carles Tocco, va morir, el poder va passar al seu fill i a la seva dona Francesca. [[Fitxer:Myrrtos_Bay.JPG|thumb|Vista panoràmica de Myrtos]]

 

 

El [[1797]] la República de Venècia fou abolida i els francesos van adquirir les seves possessions. El [[28 de juny]] de 1797 es va produir l'ocupació francesa. Els illencs van rebre als francesos com alliberadors i van alçar la bandera francesa. El [[17 d'octubre]] de 1797 va passar formalment a França pel tractat de Campio Formio. El [[7 de novembre]] de 1797 els francesos van crear els departaments de Corfú, Ithaca (que incloïa Ithaca, Lèucade, Cefalònia, Preveza i Vonitsa) i Mar Egeu (Zante i altres menors). Va romandre sota domini francès fins que el [[9 de novembre]] de [[1798]] russos i turcs ocuparen l'illa (ja havien ocupat abans Corfú i després van ocupar altres). El [[2 d'abril]] de [[1800]] es va crear la [[República de les Set Illes]] sota protectorat rus i otomà. Aquesta situació va durar fins al [[20 de juliol]] de [[1807]] en què Rússia va haver de cedir Cefalònia i les altres illes a França i renunciar al protectorat. El [[13 de setembre]] de [[1807]] Cefalònia fou annexionada a França i el [[8 d'octubre]] de [[1809]] va passar a formar part de les [[Províncies Il·liriques]]. L'[[octubre]] del [[1809]] els britànics ocuparen l'illa i la van mantenir sota ocupació fins al [[1814]] en què es va decidir constituir una [[República federal de les Illes Jòniques]] sota protectorat britànic en nom de les potències que es va proclamar el 5 de novembre del 1815. Disset governadors britànics van regir l'illa entre 1814 i [[1863]], dels quals cal esmentar especialment a Sir Charles Napier ([[12 de març]] del [[1822]] fins al [[1830]]) i en menor mesura a Sir C. S. Everton (a finals de la dècada dels 40). En aquell moment vivien a l'illa vora 60.000 persones.