Diferència entre revisions de la pàgina «Al-Mútazz (abbàssida)»

m
Corregit: si be encara > si bé encara
m (Corregit: d'Muhammad -> de Muhammad al)
m (Corregit: si be encara > si bé encara)
Durant els disturbis causats per la guàrdia turca a [[Samarra]], els partidaris d'al-Mútazz el van treure de la presó d'aquesta ciutat i es va iniciar una lluita violenta de la que al-Mútazz aquesta vegada va sortir triomfant; va aconseguir amb promeses el servei dels turcs que van assetjar Bagdad i finalment el seu cosí al-Mustaín va abdicar el gener del 866 i al-Mútazz fou reconegut califa ([[25 de gener]] del [[866]]). Es va pactar que el califa deposat residira a Medina però fou arrestat quan era a [[Wasit]] i executat (octubre del 866) a Katul (Samarra). Al-Mutawàkkil havia deixat establert que a la seva mort havien de ser califes successivament els seus fills al-Múntassir, al-Mútazz i al-Muayyad. Així aquest darrer esdevenia hereu al tron però al-Mutazz el va obligar per la força a renunciar als seus drets i el va fer matar tot seguit. El seu primer visir fou [[Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí]], imposat per la guàrdia turca, però se'n va desfer tan aviat com va poder i va nomenar a Ahmad ibn Israil amb ajut del qual va intentar reduir la influència dels generals turcs [[Wasif]] i [[Bugha al-Saghir]].
 
Van esclatar revoltes [[kharigites]] a la [[Djazira]] i la regió de [[Mossul]], i a la regió de [[Bàssora]] es van revoltar els [[zandj]]. També hi va haver revoltes [[alides]] a l'[[Hedjaz]] (el [[hasanita]] Ismail ibn Yusuf) i al [[Tabaristan]] sota el [[Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam|zaidita]] [[Hasan ibn Zayd|al-Hasan ibn Zayd ibn Muhammad]]. Especialment notable fou la progressió al sud de l'Iran del [[saffàrida]] [[Yakub ibn al-Layth]], si be encara no va arribar al [[Fars]] fins més tard.
 
El [[867]] en un motí de les tropes turques reclamant els seus sous, el general Wasif va resultar mort. Bugha fou empresonat i executat el [[868]]. Però la influència turca va retornar el [[869]] amb Salih ibn Wasif i Baibakk mentre que la dels governadors militars de Bagdad, [[tahírides del Khorasan]], i els seus oficials, declinava amb Sulayman ibn Abd Allah (869-879) menys competent que el seu germà i predecessor Ubayd Allah ibn Abd Allah ibn Tahir (867-869) al qual el califa havia obligat a renunciar. Salih ibn Wasif va poder apartar llavors al visir Ahmad ibn Israil i Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí va tornar al càrrec i es va donar satisfacció als soldats turcs amotinats que reclamaven la paga.
1.123.794

modificacions