Revisió del 22:46, 21 març 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: que es venèssin. Va > que és venguessin. Va ← Edició anterior		Revisió del 17:42, 27 març 2014 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Bust Domitian Musei Capitolini MC1156.jpg\|thumb\|Bust de Domicià.]] '''Domicià''' (- '''Titus Flavius Domicianus'')' - ([[Roma]], [[24 d'octubre]] del [[51]] - [[18 de setembre]] del [[96]]) fou [[Emperador romà]] ([[81]]-[[96]]). Fill petit de [[Vespasià]] i de [[Domitila]], germà i successor de [[Tit Flavi Sabí Vespasià\|Tit]]. ~~Habia~~Domicià era [[bisexual]]. Havia rebut el títol de [[Cèsar (títol)\|Cèsar]], hereu de l'imperi, el desembre del [[69]], alhora que el seu germà, encara que només ell estava present a Roma, amb el seu oncle [[Flavi Sabí (governador i prefecte)\|Flavi Sabí]], que morí en l'incendi del [[Capitoli]]. Fou proclamat ''Princeps Iuventutis'' (Príncep de la Joventut), títol que conservà inclús després de la mort del seu pare el [[79]]. Amb Domicià, el [[Senat romà]] va intentar que els seus membres quedessin sostrets al judici de l'emperador. Per això Domicià es va fer nomenar [[censor romà\|censor]] perpetu, ja que era el censor el qui determinava la composició del Senat ([[Claudi]] havia restablert les atribucions de la Censura al principi del seu govern). Les relacions amb el Senat van empitjorar, i l'hostilitat manifesta i permanent d'aquest cos cap a l'emperador va irritar Domicià, de caràcter recelós, orgullós i violent. Va augmentar la paga dels [[legionari]]s, que va passar de 9 [[~~auri~~Auri (moneda)\|auris]]s a 12 auris, cosa que, unida a les despeses en obres públiques dels seus antecessors i d'ell mateix, va desequilibrar les finances. Per això es va tornar de nou a la pràctica de fer-se instituir hereu pels rics i a la venda de càrrecs. Es va aplicar de nou la llei ''De Majestatis'' sobre ofenses a la persona de l'emperador, que feia anys que no s'aplicava, per confiscar els béns als condemnats. Malgrat tot, els impostos no van augmentar ni es van incrementar les exaccions. La tensió amb el [[Senat romà]] va pujar de to; després d'una primera conspiració a la tardor de l'any [[87]], un general d'origen senatorial es va rebel·lar en la [[Germània Superior]], però no va obtenir suports suficients. L'any [[92]] Domicià va ordenar l'expulsió de tots els filòsofs per considerar-los subversius, i altres persecucions es van produir entre el [[93]] i el [[96]]. Va suprimir les ''[[Sportula]]'' i va tornar als àpats oferts al poble regularment. Va prohibir castrar els homes i va fixar un preu menor als [[eunuc]]s que és venguessin. Va prohibir plantar a Itàlia noves vinyes, per excés de vinya i manca de blat, i a les [[Província\|províncies]] sols va permetre que subsistissin la meitat de les vinyes existents, si bé aquesta ordre va ser abandonada abans de complir-se. Va obligar els [[governador romà\|governadors]] provincials a una administració recta i justa. Va prohibir a les dones deshonrades l'ús de lliteres i les va privar del dret de rebre herències o llegats. Va castigar severament els [[incest]]os de les ~~vestals~~[[vestal]]s (costum iniciat amb el seu pare), primer amb la mort, i després amb el suplici de ser enterrades vives. Va anul·lar els deutes amb una antiguitat superior a cinc anys, excepte si eren reclamats en el mateix any d'aquesta normativa, però si el reclamant perdia el cas, seria condemnat a la pena de [[desterrament]]. Va legalitzar l'ocupació de terres i les va convertir en propietat per dret de [[prescripció]], encara que una part de les terres ocupades havien estat ja arrabassades per l'Estat per lliurar-les als veterans.▼ ~~Domicià era [[bisexual]].~~ Va suprimir les ''Sportula'' i va tornar als àpats oferts al poble regularment. Va prohibir castrar els homes i va fixar un preu menor als [[eunuc]]s que és venguessin. Va prohibir plantar a Itàlia noves vinyes, per excés de vinya i manca de blat, i a les [[Provincia\|províncies]] sols va permetre que subsistissin la meitat de les vinyes existents, si bé aquesta ordre va ser abandonada abans de complir-se. ▲Va obligar els governadors provincials a una administració recta i justa. Va prohibir a les dones deshonrades l'ús de lliteres i les va privar del dret de rebre herències o llegats. Va castigar severament els [[incest]]os de les vestals (costum iniciat amb el seu pare), primer amb la mort, i després amb el suplici de ser enterrades vives. Va anul·lar els deutes amb una antiguitat superior a cinc anys, excepte si eren reclamats en el mateix any d'aquesta normativa, però si el reclamant perdia el cas, seria condemnat a la pena de desterrament. Va legalitzar l'ocupació de terres i les va convertir en propietat per dret de prescripció, encara que una part de les terres ocupades havien estat ja arrabassades per l'Estat per lliurar-les als veterans. Durant el seu regnat, el mes de [[setembre]] va ser anomenat mes de Germànic (nom que havia adoptat l'emperador) i el mes d'[[octubre]] va ser anomenat mes de Domicià. Va instituir els anomenats ''Agon Capitolinus'' o [[Jocs Capitolins]], semblants als Jocs Olímpics, amb una freqüència quinquennal. Va ser assassinat en una conspiració de la qual formaven part els dos prefectes del Pretori ([[Titus Petroni Segon]] i [[~~Titus~~Tit Flavi Norbà]]) i diversos dels seus familiars ([[18 d'agost]] del [[96]]). El Senat va designar emperador al vell senador i jurista Marc ~~Cocceius~~Cocceu [[Nerva]]. {\| width = 75% border = 2 align="center" style="margin:0 auto; border: 1px solid black" id="toc" Linha 31 ⟶ 28: {{Emperadors Romans}} {{ORDENA:Domicia}} [[Categoria:censors romans]] ~~{{ORDENA:Domicia}} <!--ORDENA generat per bot-->~~ [[Categoria:Emperadors romans]]

Domicià: diferència entre les revisions