Auelgau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m Corregit: i bens reials > i béns reials
Línia 7:
Històricament, l'àrea va ser esmentada per primera vegada com Auelgau el 722/723 (''aualgawe''), al codi de Bonn. Una segona menció apareix el 832 en una donació.
 
El 948 el país d'Auelgau apareix per primera vegada associat a un comtat d'Auelgau amb un comte de nom Hermann que era un fidel seguidor del rei. Quedaven exclosos del domini els territoris i bensbéns reials i els llocs que eren béns eclesiàstics. El 996 el palgravi (comte palatí) Hermann Pusillus, que governava sota la [[dinastia otoniana]] la [[Lotaríngia]], va supervisar també el comtat d'Auelgau amb [[Michelberg]]. A Hemann el va heretar el seu fill Ezzo, fundador de la nissaga dels [[ezzònides]] o ezzonians (Ezzons). Ezzo també va governar el [[Bonngau]] i el [[Ruhrgau]]. El seu germà Hezelin va rebre el [[Zülpichgau]] i, probablement, l'[[Eifelgau]].
 
Com que els fills d'Ezzo van rebre altres possessions, el Auelgau va passar a la seva mort a Enric, un nebot (fill d'Hezelin). Un fill d'Ezzo, Hermann, va ser [[arquebisbat de Colònia|arquebisbe de Colònia]], i va governar les terres del riu Rin i Tomburg i l'Abadia de [[Brauweiler]]. El seu successor, l'arquebisbe [[Anno de Colònia]] va comprar després més béns als Ezzònides. Com a resultat, hi va haver una guerra entre l'arquebisbe i el Ezzònides que finalment va acabar amb la transferència de la titularitat de Michelberg a l'Arquebisbat. Això va transformar el castell en 1066 derivant en un monestir.