Viquipèdia

Doctrina Social de l'Església: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: dels bens que > dels béns que
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 1:
{{Doctrina Social de l'Església}}
La '''Doctrina Social de l'Església''' és un cos [[Doctrina de l'Església Catòlica|doctrinal]] desenvolupat pel [[Magisteri de l'Església|magisteri]] de l'[[Església Catòlica]] sobre temes com la [[riquesa]] i la [[pobresa]], l'[[economia]], les [[institució|organitzacions socials]] i l'[[Estat (política)|Estat]]. Es considera que els seus fonaments van ser l'[[encíclica]] ''[[Rerum Novarum]]'', que el [[Papa]] [[Lleó XIII]] publicà alel 1891, on advocava pel [[Distributisme]] econòmic i condemnava el [[socialisme]], tot i que les seves arrels poden arribar fins als escrits de pensadors catòlics com Sant [[Agustí d'Hipona]] o Sant [[Tomàs d'Aquino]], derivant de conceptes ja presentpresents a la [[Bíblia]].
 
D'acord al Papa [[Benet XVI]], el seu propòsit és "''simplement ajudar a purificar la raó i a contribuir, ací i ara, al reconeixement i a l'assoliment del que és just... [L'Església] ha d'interpretar el seu paper mitjançant arguments racional i ha de despertar les energies espirituals, sense les quals la justícia... no pot afirmar-se ni prosperar''".<ref>Papa [[Benet XVI]], [http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/encyclicals/documents/hf_ben-xvi_enc_20051225_deus-caritas-est_sp.html Deus Caritas Est], 28.</ref> D'acord a [[Joan Pau II]], la seva fundació "''descansa sobre el triple pilar de la dignitat humana, la solidaritat i la subsidiarietat''".<ref>Joan Pau II, [http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/apost_exhortations/documents/hf_jp-ii_exh_22011999_ecclesia-in-america_sp.html Exhortació Apostòlica ''Ecclesia in America'', 55].</ref> Aquestes preocupacions es fan ressò d'elements de la [[llei jueva]] i dels [[llibres profètics]] de l'[[Antic Testament]], i recorda les ensenyances de [[Jesucrist]] recollides al [[Nou Testament]], com la declaració que "''tot el que feu pels meus germans, m'ho esteu fent a Mi''".<ref name="ReferenceA">{{Citar Bíblia|Mt|25:40}}</ref>
Línia 60:
 
=== Rerum Novarum ===
La publicació de l'encíclica ''Rerum Novarum'' per [[Lleó XIII]] alel 1891 marcà l'inici del desenvolupament d'un cos reconexible de magisteri social a l'Església Catòlica. Tractava sobre persones, sistemes i estructures, les tres coordenades de la promoció moderna de la justícia i la pau, ara establerta com a missió integral de l'Església. Als anys que la seguiren van haver nombroses encícliques i missatges sobre problemàtica social; diverses formes d'acció catòlica desembocaren en diferents parts del món, i l'ètica social començà a ensenyar-se a escoles i seminaris. En commemoració del 40è aniversari de la "Rerum Novarum", el papa [[Pius XI]] publicà ''[[Quadragesimo Anno]]'', on expandí alguns d'aquests temes.<ref>For a summary of ''Rerum Novarum'' and ''Quadragesimo Anno''.</ref>
 
=== Joan XXIII ===
Després de la [[Segona Guerra Mundial]] va haver-hi un nou desenvolupament quan l'atenció es girà vers els problemes del desenvolupament social i econòmic, així com sobre les relacions internacionals. El 15 de maig de 1961 [[Joan XXIII]] publicà ''[[Mater et Magistra]]'', subtitulada "Cristiandat i Progrés Social". Aquesta encíclica expandia la doctrina social de l'església fins a cobrir les relacions entre els països rics i pobres, examinant l'obligació dels països rics a assistir els pobres mentre que respectessin les seves cultures particulars. Inclou un examen sobre l'amenaça del desequilibri econòmic cap a la pau mundial. L'11 d'abril de 1963, Joan XXIII encara expandí més el tema a la ''[[Pacem in Terris]]'', la primera encíclica dirigida tant a catòlics com a no-catòlics. Allà, el papa enllaçava l'establiment de la pau mundial mitjançant la creació d'una fundació consistent el tenir cura dels drets i les responsabilitats entre les persones, grups socials i estats, tant a nivell locallocalmentment com internacional. El Papa exhortava els catòlics a entendre i aplicar el magisteri social:
:''Un cop més exhortem el nostre poble a que tingui un paper actiu a la vida pública, i que contribueixi a la consecució del bé comú de tota la família de la humanitat així com al del seu propi país. Hem d'esforçar-nos, a més, a la llum de la Fe i amb la força de l'amor, a assegurar que les diverses institucions, bé siguin econòmiques, socials, culturals o polítiques, no estiguin per crear obstacles, sinó per facilitar o, al menys, fer menys ardorosa el perfeccionament de la gent tant en l'ordre natural de les coses com sobrenatural.''<ref>[[Pacem in Terris]] § 146.</ref>
 
Línia 88:
:''En una mà hi ha un sentit moral creixent que alerta del valor de cada individu com a ésser humà sense distinció de raça, nacionalitat, religió, opinió política o classe social. A l'altra mà aquestes proclames es contradiuen a la pràctica. Com aquestes afirmacions solemnes poden reconciliar-se amb aquests atacs contra la vida humana i el rebuig a l'acceptació d'aquells que són febles, necessitats, vells, o que només han estat concebuts? Aquests atacs van directament contra el respecte a la vida; amenacen el propi significat de la coexistència democràtica, i les nostres ciutats s'arrisquen a ser societats de gent que és rebutjada, marginada i oprimida, enlloc de comunitats de "gent que viu junta"<ref>[[Evangelium Vitae]] § 18.</ref>
 
''Laborem Exercens'' qualifica l'ensenyament de la propietat privada en relació a l'ús comú dels béns que tots els homes, com a fills de Déu, tenen dret. L'Església "sempre ha entès aquest dret dins del més ampli context del dret comú a usar els dons de tota la creació: el dret a la propietat privada està subordinat al dret a l'ús comú, al fet que els bensbéns són per a tots. "<ref>"Laborem Exercens," Proclaiming Justice and Peace</ref>
 
== Principis ==
Línia 94:
 
=== Dignitat humana ===
El principi del magisteri social catòlic és la visió correcta de la persona humana: "''Sent a imatge de Déu, l'ésser humà té la dignitat de la persona, no és un quelcom, sinó que és un algú. És capaç de l'auto-coneixementautoconeixement, de l'auto-possessióautopossessió i de donar-se lliurement i absolutament en comunió amb altres persones. I és cridat per la gràcia a l'aliança amb el seu Creador, per oferir-li una resposta de fe i amor que cap altra criatura pot donar.''"
 
=== Solidaritat ===
La [[solidaritat]] és la decisió ferma i perseverant d'esforçar-se pel bé comú, no un entendriment buit o superficial per la desgràcia dels altres. La solidaritat, que brolla de la fe, és fonamental per la visió cristiana de l'organització social i política. Cada persona està connectada i és depenentdependent de tota la humanitat, de manera individual i col·lectiva.
 
=== Caritat ===
Línia 108:
 
=== Distributisme ===
El distributisme manté que les estructures socials i econòmiques han de promoure l'àmplia propietat de les empreses i és la base pel [[dret de la competència]] i les cooperatives econòmiques, incloent-hi els sindicats de crèdit. ''[[Rerum Novarum]]'', ''[[Quadragesimo Anno]]'' i ''[[Centesimus Annus]]'' són documents de la Doctrina Social de l'Església que advoquen pel distributisme econòmic.
 
== Temes claus ==
Línia 114:
 
=== Santedat de la vida humana i de la dignitat de la persona ===
El principi fondacional de tot el magisteri social catòlic és la santedat de la vida humana. Els catòlics creuen en que la inherent dignitat de la persona humana comença des de la concepció i acaba amb la mort natural. Creuen que la vida humana ha de ser valorada infinitament més que les possessions materials. El Papa [[Joan Pau II]] va escriure i va parlar extensivament sobre el tòpic de la [[inviolabilitat]] de la vida humana i la dignitat a la seva encíclica ''[[Evangelium Vitae]]''.
 
Els catòlics s'oposen a les accions considerades com atacs a la vida humana, com l'[[avortament]],<ref>[[Evangelium Vitae]] § 62.</ref> l'[[eutanàsia]],<ref>[[Evangelium Vitae]] § 65;, [[Catecisme de l'Església Catòlica]] § 2277.</ref> la [[pena de mort]], el [[genocidi]], la [[tortura]], els atacs directes i intencionats contra els no-combatents en una guerra, així com qualsevol llevament intencionat de la vida humana innocent. A la constitució pastoral del [[Segon Concili Vaticà]] sobre el paper de l'Església al món modern ''[[Gaudium et Spes]]'' es diu que ''des del moment de la seva concepció la vida ha de ser protegida amb la major cura.''<ref>[[Gaudium et Spes]] § 51.</ref> L'Església no s'oposa a la guerra en totes les circumstàncies, sinó que la teologia moral generalment ha posat èmfasi en la [[teoria de la guerra justa]].
Línia 125:
{{cita|''El magisteri tradicional de l'Església no exclou, suposant la comprovació absoluta de la identitat i de la responsabilitat del culpable, al recurs de la pena de mort, quan aquest és l'únic mode practicable per defensar les vides dels éssers humans de manera efectiva contra l'agressor. Si, en canvi, els mitjans incruents són suficients per defensar-se de l'agressor i per protegir la seguretat de les persones, l'autoritat pública ha de limitar-se a aquests mitjans, car corresponen millor a les condicions concretes del bé comú i són més d'acord a la dignitat de la persona humana. Avui, de fet, tenint presents els mitjans de l'Estat per reprimir eficaçment el crim convertint en inofensiu aquell que l'ha comès, sense deixar-lo definitivament de la possibilitat de redempció, els casos d'absoluta necessitat per la supressió del criminal... són molt rars, si no pràcticament inexistents.''|Joan Pau II, Evangelium vitae 56.]."<ref name="ReferenceB"/><ref>http://www.vatican.va/archive/ENG0015/__P7Z.HTM</ref>}}
 
Els éssers humans creients estan fets a imatge i semblança de Déu.<ref>{{Citar Bíblia|Gn|1:26}}</ref> La doctrina catòlica ensenya a respectar tots els humans basant-se en una dignitat inherent. D'acord a Joan Pau II, cadascun dels éssers humans "''està cridat a la plenitud de la vida que excedeix de lluny les dimensions de la seva existència terrenal, car consisteix a compartir la mateixa vida de Déu.''<ref>[[Evangelium Vitae]] § 2.</ref> Els catòlics s'oposen al [[racisme]] i a altres formes de [[discriminació]]. AlEl 2007, la [[Conferència Episcopal dels Estats Units]] va escriure que:
 
{{cita|''El magisteri catòlic sobre la dignitat de la vida ens crida... per prevenir el genocidi i els atacs contra els no-combatents, per oposar-se al racisme, i per superar la pobresa i el patiment. Les Nacions estan cridades a protegir el dret a la vida buscant maneres efectives per combatre els malvats i el terror sense haver de recórrer als conflictes armats, llevat com a darrer recurs, cercant sempre en primer lloc resoldre les disputes mitjançant mètodes pacífics. Venerem la vida dels nens al ventre, les persones de les persones que moren a les guerres i de fam, i de fet les vides de tots els éssers humans com a fills de Déu.''<ref>''[http://www.usccb.org/bishops/FCStatement.pdf Formant consciències per a una ciutadania fidel, una crida a la responsabilitat política dels bisbes catòlics dels Estats Units], Conferència Episcopal dels Estats Units {{en}}</ref>}}
Línia 141:
En relació a aquests drets hi ha els deures i responsabilitats: als altres, a les nostres famílies, i a la societat en general. Cal entendre i exercir els drets en un marc moral arrelat en la dignitat de la persona humana.
 
L'encíclica ''[[Laborem Exercens]]'' (1981) de [[Joan Pau II]] descriu el treball com la clau essencial de tota la qüestió social. El principi és un aspecte de la [[vocació]] humana. El treball inclou totes i cadascuna de les formes mitjançant les quals el món és transformat i la forma en quequè es mantenen els éssers humans. És mitjançant el treball que assolim la plenitud; per tal de complir amb si mateix hom ha de cooperar i treballar conjuntament per crear quelcom bo, un [[bé comú]]. El que s'anomena justícia és l'estat d'[[harmonia social]] en el que les accions de cada persona han de servir pel bé comú.
 
La llibertat d'acord la Llei Natural és la potenciació del bé. En ser lliure es tenen responsabilitats. A lasles relacions humanes hom té responsabilitats vers l'altre, sent això la base dels drets humans.
 
Els [[Deu Manaments]] mostren l'estructura bàsica de la Llei Natural en la mesura en quequè s'aplica a la humanitat. Els tres primers són el fonament per a tot el que segueix: l'Amor de Déu, l'adoració de Déu, la santedat de Déu i la construcció del poble de Déu. Els altres set manamentmanaments són relatius a l'amor de la humanitat i descriuen les diferents maneres en quequè han de servir al bé comú: honorar pare i mare, no matar, no cometre adulteri, no robar, no donar fals testimoni, no cobejar els bensbéns aliens<ref>{{citar Bíblia|Ex|20:3-17}}.</ref> Jesucrist els resumí amb el Nou Manament: ''Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat''.<ref>{{Citar Bíblia|Jn|13:34}}{{Citar Bíblia|Jn|15:9-17}}</ref> El misteri de Jesús és un misteri d'amor. La relació de l'home cap a Déu no és una relació de por, esclavatge o opressió; és una relació de confiança serena nascuda d'una tria lliure motivada per l'amor. Per Joan Pau II l'amor és la vocació fonamental i innata de cada ésser humà.
 
=== Opció preferent pels pobres i vulnerables ===
Jesús ensenyà que el [[Dia del Judici]] [[Déu]] preguntarà a tots què van fer pels pobres i pels necessitats: «'' tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu''».<ref name="ReferenceA"/><ref>{{Citar Bíblia|Mt|31:46}}</ref> Això queda reflectit en el Codi de Dret Canònic, que constata que ''Els fidels tenen també el deure de promoure la justícia social, així com recordant el precepte del Senyor, ajudar els pobres amb els seus propis bensbéns''.<ref>{{ref-web |url= http://www.vatican.va/archive/ESL0020/__PT.HTM | títol= Codi de Dret Canònic - canon 222 §2 | consulta=18 de maig de 2013|cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=www.vatican.va }}</ref> <ref>1983 CIC, [http://www.vatican.va/archive/ENG1104/__PU.HTM canon 222 §2].</ref>
 
Mitjançant les paraules, pregàries i obres hom ha de mostrar solidaritat i compassió vers els pobres. Les polítiques de les institucions públiques han de mostrar «''l'opció preferencial pels pobres''» a l'avantguarda de tot. La prova moral de qualsevol societat és «''com tracta els seus membres més vulnerables. Els pobres tenen el dret moral més urgent a la consciència de la nació. Estem cridats a mirar les decisions de política pública en termes de com afecten els pobres.''»<ref>Option for the Poor, [http://web.archive.org/web/20060216183419/http://www.osjspm.org/cst/themes.htm Major themes from Catholic Social Teaching], Office for Social Justice, Archdiocese of St. Paul and Minneapolis.</ref>
Línia 155:
 
=== La dignitat del treball ===
La societat ha de perseguir la [[justícia social|justícia econòmica]] i l'economia ha de servir la gent, no pas a l'inrevés. Els empresaris no han de «''mirar els seus treballadors com a els seus fiadors, però... el respecte a la dignitat de cadascú com a persona ennoblida pel caràcter cristià''»<ref>[[Rerum Novarum]] § 20.</ref> Els empresaris han de contribuir al bé comú mitjançant els serveis o productes que puguin crear i per la creació de llocs de treball que elevin la dignitat i els drets dels treballadors.
 
Els treballadors tenen el dret a treballar, a guanyar un [[salari digne]] i a formar [[sindicat]]s<ref>[[Rerum Novarum]] § 49.</ref> per protegir els seus interessos. Tots els treballadors tenen dret a un treball profitós, a salaris justos i decents, i en condicions segures de treball.<ref>Economic Justice, [http://web.archive.org/web/20060216183419/http://www.osjspm.org/cst/themes.htm Major themes from Catholic Social Teaching], Office for Social Justice, Archdiocese of St. Paul and Minneapolis.</ref> Els treballadors també tenen responsabilitats; realitzar el treball d'un dia just per un salari just, pel tractament dels empresaris i companys de feina, i per realitzar la seva feina de manera que contribueixi al bé comú. Els treballadors han de realitzar la tasca que han acceptat fer "''plenaplenament i fidelment''".
 
AlEl 1933 [[Dorothy Day]] i [[Peter Maurin]] fundaren el [[Moviment Obrer Catòlic]]. Es comprometé a la no-violència, la pobresa voluntària, l'oració i l'hospitalitat pels marginats i més pobres de la societat. Actualment més de 185 comunitats continuen protestant per la injustícia, la guerra, el racisme i la violència de qualsevol forma.
 
=== Solidaritat ===
{{principal|Solidaritat (teologia catòlica)}}
''La solidaritat és indubtablement una virtut cristiana. Es tracta d'anar més enllà de sísi mateix cap a la gratuïtat absoluta, el perdó i la reconciliació. Dirigeix cap a una visió de la unitat de la humanitat, un reflex de la vida íntima de Déu...''<ref>[[Solicitudo Rei Socialis]] § 40.</ref> És una unitat que uneix els membres d'un grup.
 
Tots els pobles del món pertanyen a la família humana. Hem de ser el guardià del nostre germà<ref>{{Citar Bíblia|Gn|4:9}}</ref> malgrat que la distància, la llengua o la cultura ens pot separar. Jesús ensenya que hem d'estimar els nostres veïns com a nosaltres mateixos a la paràbola del [[Bon Samarità]], on veiem que la nostra compassió ha d'estendre's a tots.<ref>{{Citar Bíblia|Lc|10:25-37}}</ref> La solidaritat inclou la crida que fa l'Escriptura a donar la benvinguda els estrangers entre nosaltres, incloent-hi els immigrants que busquen treball, una llar segura, educació pels seus fills i una vida decent per a les seves famílies.
 
La [[Solidaritat]] a nivellescala internacional es preocupa principalment de l'[[Divisió Nord Sud|Hemisferi Sud]]. Per exemple, l'Església ha insistit moltes vegades que el deute extern dels països en vies de desenvolupament sigui condonat, en particular durant els anys [[Jubileu|jubilars]].<ref>[http://www.usatoday.com/life/people/2005-04-03-pope-bono_x.htm?POE=LIFISVA Bono recalls pontiff's affection for the poor — and cool sunglasses]. </ref> La caritat a les persones o grups ha de ser acompanyada per la transformació de les estructures injustes.
 
=== Cura per la creació de Déu ===
Una versió bíblica de la justícia és molt més comprensible que la igualtat civil, que acompanya les bones relacions entre tots els membres de la creació de Déu. La cura de la Creació: els bensbéns del món estan disponibles per a la humanitat per fer-los servir sota una "''[[hipoteca social]]''" que porta amb sísi la responsabilitat de [[ecologisme|protegir el medi ambient]]. Els "dons de la terra" són dons de Déu, i han estat lliurats per Déu a benefici de tots.<ref>Stewardship of God's Creation, [http://web.archive.org/web/20060216183419/http://www.osjspm.org/cst/themes.htm Major themes from Catholic Social Teaching], Office for Social Justice, Archdiocese of St. Paul and Minneapolis.</ref> L'home ha rebut el domini de la creació per a queperquè el mantingui, més que no l'exploti,<ref>{{Citar Bíblia|Gn|1:26-30}}.</ref> i té l'ordre de ser un bon administrador dels dons que Déu li ha lliurat.<ref>{{ Citar Bíblia|Mt|25:14-30}}.</ref> No podem usar i abusar els recursos naturals que Déu ens ha lliurat mitjançant una mentalitat de consum destructiu.
 
El Magisteri Social Catòlic reconeix que els pobres són els més vulnerables a l'impacte del medi ambient i suportar les dificultats desproporcionades quan les àrees naturals són explotades o malmeses.
Línia 176:
== El Magisteri Social de l'Església en acció ==
=== La Santa Seu ===
Diversos organismes de la [[Santa Seu]] estan dedicats a qüestions socials. El [[Consell Pontifici per la Justícia i la Pau]] està encarregat en la promoció de «''la justícia i la pau al monmón, a la llum de l'Evangeli i del magisteri social de l'Església.''»<ref name="Pastor Bonus">{{citation | title=Art 142, [[Pastor Bonus]] | author=[[Pope John Paul II]] | publisher=Holy See | date=1988-06-28}}</ref> Treballa per clarificar, expandir i desenvolupar nous magisteris a les àrees de la pau, justícia i drets humans. El consell també col·labora amb organitzacions catòliques locals i internacionals per treballar en aquestes àrees, i treballa amb les organitzacions de benestar social de les [[Nacions Unides]], mitjançant la [[Secretaria d'Estat de la Santa Seu|Secretaria d'Estat]].<ref>{{cite web | title=Profile | url=http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_pro_20011004_en.html | publisher=Pontifical Council for Justice and Peace | accessdate=2008-03-18}}</ref> El consell supervisa les activitats de [[Caritas Internacional]]. També opera la [[Fundació Joan Pau II pel Sahel]] i la [[Fundació Populorum Progressio]].<ref>{{cite web | title=History | url=http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/corunum/corunum_en/profilo/istituzione_en.html | publisher=Pontifical Council ''Cor Unum'' | accessdate=2008-03-18}}{{enllaç no actiu|data=February 2010|data=febrer de 2014}}</ref> L'[[Acadèmia Pontifícia de Ciències Socials]] promou l'estudi i el progrés de les [[ciències socials]]. L'acadèmia treballa amb diversos dicasteris, especialment el Consell per la Justícia i la Pau per contribuir al desenvolupament del magisteri social de l'Església.<ref>{{cite web | url=http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_academies/acdscien/own/documents/rc_pa_acdscien_doc_09111999_history_social_en.html | title=Motu Proprio, History and Aim | publisher=Pontifical Academy of Social Sciences | accessdate=2008-03-18}}</ref>
 
=== Europa ===
La [[Democràcia Cristiana]], un moviment polític en nombrosos països europeus i de Llatinoamèrica està significativament influenciat pel magisteri social. Ha influït d'altres moviments polítics en diversos graus a tot el monmón, incloentinclosos països no catòlics.
 
El principi de subsidiarietat que s'originà a la ''[[Rerum Novarum]]'' va establir-se a la llei de la [[Unió Europea]] del [[Tractat de Maastricht]] <ref>[[:s:Consolidated version of the Treaty on European Union/Title I: Common Provisions#Article 5|Article 5 of the Treaty of Maastricht]]</ref> signada el 7 de febrer de 1992 i entrà en vigència l'1 de novembre de 1993. La formulació present està continguda a l'article 5 del Tractat d'Establiment de la [[Comunitat Europea]], versió consolidada després del [[Tractat de Niça]], que entrà en vigència l'1 de febrer de 2003.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Doctrina_Social_de_l%27Església»