Província Cisplatina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: at hi havien els milit -> at hi havia els milit |
mCap resum de modificació |
||
Línia 29:
Després de la independència de [[Brasil]] respecte a Portugal, el [[1822]], la Província Cisplatina va passar a ser una més del nou país, fins a l'any [[1828]].
No obstant això, el poble d'aquesta província havia heretat un perfil cultural d'Espanya, tals com la llengua i els seus costums, pel que mai s'acabaria de sentir unida al Brasil i reclamaria la seva independència definitiva amb el suport de l'[[Argentina]]. Tanmateix, en principi, el govern argentí no volia la independència de la província però
Per tant, existien dues postures bé diferenciades i oposades: la de l'Argentina, que volia reintegrar-la com part del seu antic territori, sota el pretext que li pertanyia per dret des de la conquesta espanyola; i la del Brasil, que tenia interès a conservar la Província Cisplatina per a protegir a les altres províncies del sud.
Línia 43:
El [[1811]], les forces portugueses van ajudar als espanyols residents a [[Montevideo]] a combatre a José Gervasio Artigas i els rebels argentins, que romanien en la regió amb la pràctica d'escamots. El 1813, Artigas va usar la denominació de Província Oriental per a referir-se a l'antiga Banda Oriental que se situava a l'est del Riu de la Plata.
El [[1815]], amb
El [[1821]] la Província Cisplatina (''cis'': mateix; ''platina'': Riu de la Plata, és a dir, "del mateix costat del riu que Brasil") estava devastada per la guerra i els enfrontaments civils. Per
==Revolució del poble oriental i independència==
Línia 51:
José Artigas va ser derrotat i va buscar asil polític al [[Paraguai]]. Els portuguesos van prendre el control de les terres i es van encarregar dels negocis i l'administració financera de la província, així com de l'exportació de bestiar boví a la resta del Brasil. Després dels fallits intents de l'Argentina per intervenir i buscar l'autonomia de l'antiga Banda Oriental, el General [[Juan Antonio Lavalleja]], refugiat a [[Buenos Aires]], reuniria a un grup de trenta-tres homes coneguts popularment com els ''[[Trenta-tres Orientals|Treinta y Tres Orientales]]''.
El [[19 d'abril]] de [[1825]], els orientals desembarquen a la [[platja de l'Agraciada]], a l'actual [[departament de Soriano]].
Hi va haver una sèrie de batalles entre revolucionaris i brasilers en les quals van morir molts militars i civils. La magnitud dels combats va ser tan gran que el comte d'[[Àustria]], [[Klemens Wenzel Lothar von Metternich]], va haver de demanar suport a Gran Bretanya perquè oficiés d'intermediària a la regió i així arribés a la pau.
[[Fitxer:Obelisco - Plaza Internacional - Frontera de la Paz - Livramento - Rivera.jpeg|thumb|Obelisc de la Plaça Internacional, a la ''Frontera de la Paz'', ciutats de Livramento ([[Brasil]]) i [[Rivera (Uruguai)|Rivera]] ([[Uruguai]]).]]
El [[25 d'agost]] de [[1825]] es reuneix el [[Congrés de la Florida]] a la [[Florida (Uruguai)|ciutat homònima]] i es proclama de forma temporal la sobirania i autonomia de la Província Cisplatina. Aquesta data és considerada com la consagració de la independència, encara que el nou país naixeria després de la [[Convenció Preliminar de Pau]] de [[1828]] a [[Rio de Janeiro]], on Anglaterra, Brasil i l'Argentina van acordar la creació d'un nou Estat independent subjecte a tutela de les seves dues grans
Finalment, el 15 de maig de [[1852]] es va signar un tractat de límits fronterers amb el Brasil, al qual es va acordar de forma arbitrària una frontera natural entre ambdós països. No obstant això, en l'actualitat existeixen desacords entre Brasil i l'Uruguai respecte als límits, i existeixen dues zones geogràfiques - ''Rincón de Artigas'' i ''Ilha Brasileira'' - que aquest últim reclama com seves.
| |||