Tractat de No Proliferació Nuclear: diferència entre les revisions

El '''tractat sobre la no proliferació d'armes nuclears''' és un [[tractat internacional]] que té com a objectiu reduir l'ús d'[[armament nuclear]] al món i els riscos que comporta. Es basa en tres pilars fonamentals, que són la no [[Proliferació nuclear|proliferació d'armament nuclear]], el desarmament nuclear i l'ús pacífic de l'energia nuclear. Va ser redactat i signat l'any [[1968]] i va entrar en vigor el [[5 de març]] de [[1970]], quan el van ratificar quaranta-tres països. Actualment 189 [[estat]]s formen part del tractat. L'[[Organisme Internacional de l'Energia Atòmica]] (OIEA) és l'entitat encarregada de vetllar perquè s'apliqui.

Aquest tractat considera dues categories d'Estat diferents: els que tenen perméspermès el desenvolupament, comerç i possessió d'armes nuclears i els que no. Al primer grup només hi pertanyen cinc països; els tres depositaris, que ho són des que van signar en [[1968]], ([[Estats Units]], [[Regne Unit]] i l'antiga [[Unió Soviètica]], actualment és [[Rússia]] qui té aquest dret), i des de [[1992]] també [[França]] i [[Xina]]. Aquests països són també els únics membres permanents del [[Consell de Seguretat de l'ONU|Consell de Seguretat]] de les [[Nacions Unides]]. Aquests [[privilegi]]s els justifiquen pel fet de ser els únics que havien fet assajos de [[bombes nuclears]] abans de [[1967]].