Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: per mitja del > per mitjà del
''Nepos'', amb ajut oriental, va marxar contra [[Gliceri]] que era emperador a Roma, al que va derrotar i va fer presoner a ''[[Portus]]'', el '''port de Roma''' a la boca del [[Tíber]], i el va obligar a esdevenir monjo (vers començaments de l'estiu del [[474]], tot i que Teòfanes situa els fets el [[473]]; el '''cronicó anònim''' publicat per ''Caspianus'' situa l'exaltació de Nepot el [[24 de juny]] del [[474]], que correspondria a la victòria sobre Gliceri, mentre la proclamació a Ravenna podia haver estat l'agost del [[473]]).
 
En aquest temps [[Euric]] el rei dels visigots va expulsar als romans de l'[[Alvèrnia]], darrera província que conservaven els romans a la [[Gàl·lia]] i que fou defensada per [[Ecdici]] (''Ecdicius'', [[Jordanes]] l'anomena Deci), cunyat de [[Sidoni Apol·linar]]. Els visigots van assetjar Clermont, capital regional, l'estiu del [[474]]; Nepot va enviar a negociar al bisbe Epifani de Ticinum ([[Pavia]]) que va arranjar la pau, que Euric no va tardar a trencar. Nepot va haver de signar un segon tractat per mitjamitjà del qüestor Licinià en el qual va cedir Alvèrnia als visigots.
 
Ecdici fou cridat a Roma i [[Orestes (general)|Orestes]] fou nomenat ''magister militium''. Orestes va assolir el comandament de les tropes reunides a Roma i va avançar cap a Ravenna per anar a la Gàl·lia, però en arribar a aquesta ciutat, aprofitant que les tropes d'Itàlia, formades principalment per mercenaris germànics, li eren més lleials a ell que no pas a l'emperador, va organitzar un cop d'estat, i Juli Nepot fugí cap a la [[Dalmàcia]]. Orestes va proclamar al seu fill [[Ròmul August]]. La fugida està datada al cronicó anònim el [[28 d'agost]] del 475.
1.120.671

modificacions