El 16 d’agost de 1853, van arribar a Ischl. No portaven equipatge ni cambreres. Les tres dames vestien de dol perquè acabava de morir una tieta. El carruatge que portava tot l’equipatge es va retardar i no es van poder canviar de roba per poder rebre a l’emperador. Mentrestant tota l’atenció la rebia el pentinat d’Helena, ja que no tenia més remei que presentar-se a l’emperador amb un vestit negre i ple de pols del viatge. La jove Elisabeth va haver de preparar-se sola: va portar dos llargues trenes i sense que ella s’adonés, era observada contínuament per la seva tieta Sofia, la qual va admetre que donava molt bona impressió encara que portés un vestit negre. Sissi resultava encantadora i molt maca amb aquell vestit negre que li ressaltava la seva pell blanca. Helena, semblava al costat d’Elisabeth molt seria i poc atractiva. Sense dubte, Francesc Josep al veure a Sissi es va enamorar. Sissi, no s’adonava de res. Ella encara seguia amb la seva melancolia i temor produït per la quantitat de gent que hi havia allà. La seva germana, en canvi, sabia desenvolupar-se bé en aquell ambient.
Al dia següent, el jove emperador va anar a veure molt d’hora a la seva mare. Li va confessar que trobava molt atractiva a Elisabeth i que era a ella a qui volia com esposa i no a Helena. Això, va trencar els plans que tenia previstos l’arxiduquessa i sense gaires esperances va demanar-li que raonés bé la situació i que tornés a pensar en Helena, una dona intel•ligentintel·ligent i ben educada, cosa que estalviaria molts problemes a Sofia. Ningú va canviar la decisió de l’emperador, enamorat d’aquella donzella tan jove i senzilla.
Així doncs, durant el vespre de l’aniversari de Francesc Josep es va celebrar un ball. Durant aquell sarau, l’emperador i Sissi van ballar i a continuació li va oferir un ram de roses vermelles que constituïa la manifestació tradicional que ella era la triada. Tots els presents en aquella festa ho van entendre, menys Elisabeth.