Diferència entre revisions de la pàgina «Música clàssica»

m
Corregit: europea és diferencia > europea es diferencia
m (Corregit: de el -> del tradicional)
m (Corregit: europea és diferencia > europea es diferencia)
La '''música clàssica''' és un terme que té un sentit ampli i divers. Normalment, el terme fa referència a la [[música]] produïda, o arrelada a les tradicions [[occident]]als, en l'àmbit de la música religiosa i secular, i que abasta un ampli període que va, aproximadament, des del [[segle IX]] fins a l'actualitat.<ref>"Classical", ''The Oxford Concise Dictionary of Music'', ed. Michael Kennedy, (Oxford, 2007), ''Oxford Reference Online'', Consultat el 23 de juliol de 2007</ref> Les normes fonamentals d'aquesta tradició musical es va regular d'acord a una codificació entre 1550 i 1900, període que en anglès es coneix com el ''common practice period'' (període de pràctica comú).
 
La música europea éses diferencia clarament de moltes altres tradicions no europees i de les formes de música popular, pel seu sistema de [[notació musical]], aproximadament en ús des del [[segle XVI]].<ref>Chew, Geffrey; Rastall, Richard. "Notation, §III, 1(vi): Plainchant: Pitch-specific notations, 13th–16th centuries", ''Grove Music Online'', ed. L. Macy,[http://www.oxfordmusiconline.com/public/ grovemusic.com] Consultat el 23 de juliol de 2007 (accés per subscripció).</ref> La notació occidental és utilitzada pels [[compositor]]s per detallar a l'artista intèrpret o executant, informació sobre l'[[Altura (música)|altura]], la velocitat, la [[Mètrica (música)|mètrica]], el ritme i altres detalls sobre l'exacta interpretació d'una obra musical. Això deixa menys espai per a altres pràctiques, com la improvisació i l'ornamentació ''ad libitum'', que són molt més freqüents en altres tradicions musicals no europees –com per exemple en la [[música clàssica índia]] o la [[música tradicional japonesa]]–, i en la música popular.<ref>Malm, W.P.; Hughes, David W. "Japan, §III, 1: Notation systems: Introduction", ''Grove Music Online'', ed. L. Macy, [http://www.oxfordmusiconline.com/public/ grovemusic.com]. Consultat el 23 de juliol de 2007 (accés per subscripció).</ref><ref>Ian D. Bent, David W. Hughes, Robert C. Provine, Richard Rastall, Anne Kilmer. "Notation, §I: General", Grove Music Online, ed. L. Macy, [http://www.oxfordmusiconline.com/public/ grovemusic.com] Consultat el 23 de juliol de 2007 (accés per subscripció).</ref><ref>Middleton, Richard. "Popular music, §I, 4: Europe & North America: Genre, form, style", Grove Music Online, ed. L. Macy, [http://www.oxfordmusiconline.com/public/ grovemusic.com]. Consultat el 23 de juliol de 2007 (accés per subscripció)</ref>
 
El gust del públic i l'apreciació d'aquest tipus de música es va anar esvaint cap a finals del 1900, especialment als [[Estats Units]] i al [[Regne Unit]]. Certament, aquest període ha estat testimoni d'un extraordinari èxit comercial de la música popular, encara que el nombre de discos venuts no és indicatiu de la popularitat de la música i, en concret, de la música clàssica.<ref>[http://www.icce.rug.nl/~soundscapes/DATABASES/MIE/Part1_chapter03.shtml ''The economic importance of music in the European Union'' inclou una comparança del nombre de concerts i musics empleats en música clàssica i en música popular]</ref>
1.125.525

modificacions