Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot indexant l'article a la Categoria:Universitats d'Alemanya amb l'índex 'Ruprecht Karls de Heidelberg' |
m Corregit: la col · legiata de > la col·legiata de |
||
Línia 36:
[[Fitxer: Uni-Heidelberg Studentenkarzer.jpg| thumb | 300px | La'' Studentenkarzer'' (presó d'estudiants) a [[Heidelberg]]: pintades al mur d'estudiants arrestats, representant ells mateixos amb [[Indumentària|vestits]] ''[[Studentenverbindung]]'' de 1901.]]
Durant la segona meitat del [[segle XVI]] la universitat va passar per un període florent, i va ser convertida en una institució [[calvinisme | calvinista]] en el regnat de l'Elector [[Luis VI, Elector del Palatinat | Louis VI]]. Va atreure a estudiants procedents de tot el continent desenvolupant-se com un important centre [[cultura]] li [[acadèmia | acadèmic]] de [[Europa]]. No obstant això, amb el començament de la [[Guerra dels Trenta Anys]] a [[1618]], la riquesa intel·lectual i [[fiscal]] de la universitat va declinar. En [[1622]] la llavors'' "[[Bibliotheca Palatina]]"'', [[biblioteca]] de la universitat, va ser sostreta de la'' Heiliggeistkirche'' (la col
Fins l'any [[1803]] no es va aturar la seva decadència. En aquest any, la Universitat va ser restablerta a l'estatus propi de la institució per [[Carles Frederic I de Baden]] i des de llavors el seu nom es troba associat amb el de Ruperto_I. L'estudiant més influent d'aquesta època va ser [[Karl Drais]], inventor del principi de les dues rodes amb el qual va començar la mecanització i més tard la motorització del transport personal. Durant l'última part del [[segle XIX]], la Ruperto Carlos va acollir un esperit molt liberal i obert de ment que va ser especialment impulsat per [[Max Weber]], [[Ernst Troeltsch]] i un cercle de col·legues al voltant d'ells . A la [[República de Weimar]], la Universitat va ser reconeguda com un centre de pensament [[democràcia | democràtic]], propiciat per [[professor]] és com [[Karl Jaspers]], [[Gustav Radbruch]], [[Martin Dibelius]] i [[Alfred Weber]]. Desafortunadament, hi va haver forces contràries treballant dins de la universitat: el físic [[Nazisme | nazi]] [[Philipp Lenard]] va ser nomenat director de l'institut de Física durant aquest temps. Seguit de l'assassinat de [[Walther Rathenau]] que va refusar posar a mig pal la bandera nacional a l'institut, la qual cosa va provocar conflictes amb els estudiants [[comunista|comunistes]].
| |||