William Morris Davis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: lustracions excel · lents que > lustracions excel·lents que |
m Corregit: les il · lustracions excel > les il·lustracions excel |
||
Línia 11:
Davis també va ajudar a construir la carrera universitària de geografia. A més d'entrenar alguns dels primers geògrafs d'Amèrica del segle XX (com ara [[Mark Jefferson]], [[Isaiah Bowman]], [[Curtis Marbut]] i [[Ellsworth Huntington]]), Davis va ajudar a la formació de l'Associació Americana de Geògrafs (AAG). Reconeixent la necessitat d'una organització acadèmica de geografia, Davis conjuntament amb altres geògrafs va formar la AAG el 1904. Davis va assumir el càrrec de primer president de la AAG el 1904, va ser reelegit el 1905, i va servir en última instància un tercer mandat el 1909. Encara que Davis va ser molt influent en el desenvolupament de la geografia en la seva totalitat, se'l coneix probablement més per ser el pare de la [[geomorfologia]].
La geomorfologia és l'estudi del relleu. William Morris Davis va fundar aquest subàmbit de la geografia. En el seu temps la idea tradicional del desenvolupament del relleu s'explicava a través de la gran inundació bíblica, Davis i altres geògrafs van començar a creure que altres causes eren responsables de modelar la superfície de la Terra. Davis va desenvolupar una teoria de la creació i destrucció del paisatge, a la qual va cridar "[[cicle geogràfic]]". La seva teoria explicava que les muntanyes i altres accidents geogràfics estan modelats per la influència d'una sèrie de factors que es manifesten en el cicle geogràfic. Ell va explicar que el cicle comença amb l'aixecament del relleu per processos geològics (falles, vulcanisme, solevantamiento tectònic, etc.). Els rius i l'escorriment superficial comencen a crear les valls de forma de V entre les muntanyes (l'etapa anomenada "joventut"). Durant aquesta primera etapa, el relleu és més escarpat i la més irregular. En un cert termini, els corrents poden tallar valls més amples ("maduresa") i després començar a serpentejar, sobresortint solament suaus pujols ("senectud"). Finalment, tot arriba al que és un pla pla, pla en l'elevació més baixa possible (cridat el "nivell de base") Aquest pla va ser cridat per Davis "peneplanicie" que significa "gairebé un pla" (atès que un pla és realment una superfície totalment plana). Llavors, el "rejoveniment" passa i hi ha un altre aixecament de muntanyes i el cicle continua. Encara que la teoria de Davis no és enterament exacta, era absolutament revolucionària i excepcional en el seu temps i ajudada a modernitzar la geografia ia crear el subcamp de la geomorfologia. El món veritable no és absolutament tan ordenat com els cicles de Davis, així com els supòsits de Darwin no corresponen a la dinàmica de l'evolució, tot i això la teoria (com la de Darwin) en termes generals té aplicació per la qual cosa ha estat rectificada i perfeccionada a través de les aportacions de científics com Penck, Engeln, Bauling, Raisz, King entre altres, obtenint major validesa. No obstant això, el missatge de Davis va ser comunicat absolutament bé a altres científics a través dels esbossos i de les il
Encara que Davis va publicar al voltant de 500 treballs, ell mai va obtenir un doctorat (Ph.D.) Davis va ser certament un dels geògrafs acadèmics més grans del segle. Ell no és només responsable dels èxits durant el curs de la seva vida, sinó que també del treball excepcional fet a través de la geografia pels seus deixebles.
| |||