Conspiració de la pólvora: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció |
m Corregit: entre d'altres coses > entre altres coses |
||
Línia 23:
En veure avortada la conspiració, la major part dels conjurats fugiren al [[Warwickshire|comtat de Warwick]], on s'havia dirigit ja un dels caps de la conspiració, el ja anomenat Digby, amb la intenció de revoltar el país. Atacats per les tropes reials, uns moriren amb les armes a la mà després de viva resistència; altres moriren al suplici. També foren condemnats a mort i executats els dos jesuïtes, el pare provincial Garnet i Oldcorne, acusats de complicitat amb la conspiració.
A jutjar pels documents que vers aquest fet existeixen, no pot dubtar-se que l'acció inductiva dels jesuïtes, en aquest atemptat, fou un recurs inventat pel Govern anglès per a justificar la repressió contra el catolicisme en la persona dels pares Garnet i Oldcorne. Que els jesuïtes eren enemics de tot acte de violència, ho prova, entre
A més, amb ocasió d'una baralla provocada a [[Gal·les]] (21 de març de 1905). Garnet havia assolit una carta de Roma, ordenant-li a ell i al clergue [[Blackwell]], ''in mandato Papae'', que evitessin, per tots els mitjans a la mà, tota conspiració dels catòlics en contra del Govern. Al respecte de les relacions de Catesby amb el pare Garnet des del maig de 1604 en que per primera vegada revela el conspirador ser enemic contra el Govern, el jesuïta no cessà un moment de treballar en el sentit d'apartar-lo del camí de la violència que volia seguir; pel qual Catesby cercà un altre consell en el pare Greenway i aquest proposà el cas al pare Garnet (segons la facultat que en confessió li donà Catesby), el qual conjurà en Greenway a que fes tot el que tingués a la seva mà per apartar el seu confés de llur intent, intimidació a la que obeí Greenway tant en absolut, què, segons ell mateix declarà solemnement, ''havia posat en això tanta fe, com si es tractes de la vida del mateix Papa'' (''Apologia'', 258).
| |||