Hecatombe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l' -> la [[Ilíada
m Corregit: a d'altres grans > a altres grans
Línia 2:
A l'antiga [[Grècia]], una '''hecatombe''' (del grec antic ἑκατόμβη ) era un sacrifici als déus de cent caps de bestiar (hecaton = cent).
 
Les hecatombes s'oferien als déus grecs [[Apol·lo]], [[Atenea]] i [[Hera]] especialment, durant cerimònies religioses. Ben aviat però, el nom s'estengué a d'altres grans sacrificis [[religió|religio]]sos . No sempre es tractava de bous ni tampoc eren sempre cent els caps de bestiar. Podia ser també el sacrifici d'un sol bou i de noranta-nou caps de bestiar menors. A la [[Ilíada]] hi ha descrita una hecatombe de dotze bous, una altra de cinquanta moltons i a [[l'Odissea]] una de vuitanta-un bous.
 
Normalment el bestiar escollit per al sacrifici havia de reunir uns determinats requisits. En la majoria d'aquests casos la carn es repartia entre la gent. [[Homer]] ens en descriu les etapes. Primer una purificació, tot rentant-se les mans. Després es pregava en agraïment, al déu d'aquella cerimònia, tot oferint-li gra d'ordi. es ruixava el cap de l'animal amb aigua per fer-li ajupir. Després se li girava el cap , per procedir tot seguit a degollar-lo, procurant que la primera sang vagi cap al cel. S'obre el cos del bou i s'esbudella traient-li els menuts , tot això fent uns talls i seguint un ordre precís. En acabat s'esquartera l'animal, dant especial importància a les cuixes i els fèmurs. Aquests, embolicats amb el greix de l'animal es cremen en ofrena a déu. La resta de carn i la freixura són per al consum humà. De fet la cerimònia es convertia en un gran banquet.