Pere Joan Ferrer i des Torrent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: par-se de varies inculpaci -> par-se de diverses inculpaci |
m Corregit: amb d'altres militars > amb altres militars |
||
Línia 5:
El [[1464]] socorregué [[Cervera]], [[Besalú]] i altres poblacions i assistí a la presa de [[Torroja del Priorat]], i l'any següent fou elegit diputat de la Generalitat pel braç militar, cooperant en el setge i presa de [[La Bisbal d'Empordà|La Bisbal]]. El gener de [[1466]] va socorre amb 20 vaixells, la vila de [[Puigcerdà]], i el 6 de juliol fou nomenat [[capità general]] de l'[[Empordà]], junt amb [[Juan de Armendariz]]. El març de [[1467]] fou cridat a [[Barcelona]] per a disculpar-se de diverses inculpacions, i tornat a l'Empordà, prengué part en el combat de [[Viladamat]], on s'escapolí de caure a les mans del príncep [[Ferran d'Antequera]].
El [[1469]] prengué part en el [[setge de Girona]], a finals de [[1470]] assistí al [[setge de Cadaqués]], i el [[1471]] es passà, junt amb
Incorporat a l'exèrcit de Joan II, Ferrer i des Torrent prengué part en el combat de la torre [[Baldovina]], on fou ferit; el [[1472]] prengué Argentona, i acabada la guerra, reedificà el castell de Burriac, convertint-lo en la seva residència habitual. El [[1474]] compartí amb Joan II les penalitats de la campanya del Rosselló, distingint-se pel seu valor. Com a remuneració a llurs serveis, el següent any se li concedí la jurisdicció civil i criminal sobre llurs vassalls, i des d'aquesta data continuà residint en el seu castell, on degué d'escriure llurs obres Pensament, inclosa en el '''Jardinet de Orats''', i '''Sumari de batalla á ultrança''', editada aquesta última per [[Francesc Carreras i Candi]] (Mataró, [[1898]]), precedida d'una biografia.
| |||