Obre el menú principal

Canvis

m
El 1944, el pneumòleg Kurt Heissmeyer, que era cap d'un centre de rehabilitació per malalts de [[tuberculosi]] a [[Lychen|Hohenlychen]], uns 250&nbsp;km a l'est d'Hamburg, concebé un projecte experimental. El metge mediocre volia utilitzar «material inferior» –mot del mateix Heissmeyer i expressió nazi per a designar comunistes, marxistes, resistents, treballadors forçats, gais i jueus<ref name = JG>Sobre material inferior vegeu endre d'altres: Julien Germain,[http://community.zeit.de/user/julien-germain/beitrag/2010/09/20/die-gehenkten «Die Gehenkten» {{de}})], ''[[Die Zeit]],'' 20 de setembre 2010 (en català: Els penjats)</ref>– per a executar experiments amb l'objectiu d'obtenir, gràcies als resultats dels seus estudis «científics», la promoció com a professor d'universitat.<ref name = DS >{{citar web|cognom=Strothmann|nom=Dierk|url=http://www.abendblatt.de/hamburg/article320991/Die-Kinder-vom-Bullenhuser-Damm.html |títol=Die Kinder vom Bullenhuser Damm|editor = Hamburger Abendblatt |data=20 d'abril de 2005 |llengua=alemany}}</ref> Obtingué, gràcies a les seves bones connexions amb l'SS per un seu amic, [[Oswald Pohl]], i son oncle, [[August Heissmeyer]] (ambdós nazis prominents), l'autorització per instal·lar un barracó especial (l'11, anomenat ''Sonderabteilung Heissmeyer'', que significa "departament especial d'Heissmeyer") com a laboratori a Neuengamme.
 
Amb l'ajut del metge del camp, Alfred Trzebinski, Heissmeyer volia comprovar la hipòtesi que una segona infecció amb tuberculosi podia suscitar una reacció semblant a una vacuna i provocar la formació d'[[anticòs|anticossos]], una teoria poc fiable que ja havia estat invalidada. Els seus experiments amb presoners, principalment soviètics adults foren un fracàs total: molts dels seus subjectes moriren. Eren «voluntaris» que van presentar-se per què el règim alimentari era millor que al bloc dels soviètics. Després d'aquest primer fracàs predictible, Heissmeyer tenia la intenció d'experimentar amb nens: demanà cap a finals d'octubre de 1944 a [[Josef Mengele]], metge al camp d'[[Auschwitz]], un contingent de deu nens i deu nenes d'entre cinc i dotze anys sota el pretext de poder desenvolupar una [[vacuna]] contra la tuberculosi. Els nens arribaren al camp el [[27 de novembre]] del [[1944]]. Les tres infermeres poloneses que els acompanyaren foren penjades cinc dies després.<ref name = GS >{{citar publicació|cognom=Schwarberg|nom= Günther Schwarberg |url=http://www.zeit.de/2005/15/A-Kinder |títol= Zwanzig Kinder erhängen dauert lange |publicació=[[Die Zeit]]|data=6 d'abril del 2005|exemplar=15|llengua=alemany}}</ref> Dos infermers [[Països Baixos|neerlandesos]], Dirk Deutekom i Anton Hölzel, i dos professors [[França|francesos]], [[René Quenouille]] i [[Gabriel Florence]], tots ells resistents contra els nazis, empresonats, havien d'atendre'ls. Inoculà els nens, mitjançant una ferida al pit, una solució amb [[bacteri|bacteris]] de tuberculosi, féu extiparextirpar els [[Gangli limfàtic|ganglis limfàtics]] d'un costat, constatà l'absència d'anticossos i, finalment, introduí una sonda [[pulmons|pulmonar]] per la qual vessà un líquid infectat. Dues setmanes després ordenà l'ablació dels ganglis de l'altre costat, tot i constatar que tampoc s'hi desenvoluparen anticossos.<ref name = DS />
 
El 20 d'abril, quan les tropes [[Regne Unit|britàniques]] es trobaven a les fronteres d'Hamburg, Heissmeyer rebé l'ordre de fer desaparèixer les proves i els testimonis dels seus experiments inhumans. Els nens, els seus quatre cuidadadors i almenys vint-i-quatre presoners soviètics foren conduïts al soterrani de l'escola abandonada del Bullenhuser Damm. En aquest punt, el metge de l'SS Alfred Trzebinski els hauria donat una injecció de [[morfina]] abans que l'SS [[Johann Frahm]] els pengés. Segons el testimoni de Trzebinski durant el judici, els nens estaven tan prims a causa del maltractament que el dogal no es tancava, i Frahm hagué d'agafar-los amb tot el seu pes per poder assassinar-los.<ref name = GS /> Segons l'historiador i conservador del memorial del Bullenhuser Damm, Joachim Lietzke, la injecció [[anestèsia|anestèsica]] de morfina esmentada per Trzebinski seria una afirmació no confirmada pels fets i que només hauria emès amb l'objectiu de protegir-se contra l'acusació de [[crim contra la humanitat|crims contra la humanitat]].<ref>{{citar publicació|nom=Joachim |cognom=Lietzke|url=http://www.abendblatt.de/hamburg/article115481241/Hier-ist-etwas-Diabolisches-geschehen.html |títol=Hier ist etwas Diabolisches geschehen|publicació=[[Hamburger Abendblatt]]|data=22 d'abril de 2013|pàgina=11|llengua=alemany}}</ref> Un cop finalitzada l'execució, els SS pujaren del soterrani per prendre cafè i fumar unes cigarretes, tornaren a Neuengamme i reberen el seu premi: 20 [[cigarreta|cigarretes]] i mig litre de [[Beguda destil·lada|''schnaps'']].<ref name = GS />
86.429

modificacions