Oceà Àrtic: diferència entre les revisions

| país = {{RUS}}</br>{{NOR}}</br>{{ISL}}</br>{{DIN}} ([[GrenlàndiaGroenlàndia]])</br>{{CAN}}</br>{{USA}} ([[Alaska]])

Ocupa una conca aproximadament circular i cobreix una àrea d'uns 14.056.000 km², , gairebé la superfície de [[Rússia]].<ref name=nyt>{{ref-llibre|nom = John W. (ed.)|cognom = Wright|coautors = Editors i periodístes del ''The New York Times''|any = 2006|títol = The New York Times Almanac|edició = 2007|editorial = Penguin Books|lloc = Nova York|isbn = 0-14-303820-6|pàgines = 455|llengua = anglès}}</ref> Pràcticament envoltat de terra, la línia de costa que l'encercla és de 45.390 km<ref name=nyt/> i està rodejat de les masses terrestres d'[[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica del Nord]] i [[GrenlàndiaGroenlàndia]] i un bon nombre d'illes. Normalment s'inclouen en aquest oceà les següents mars: la [[badia de Baffin]], el[[mar de Barentsz]], el de [[mar de Beaufort|Beaufort]], el de [[mar de GrenlàndiaGroenlàndia|GrenlàndiaGroenlàndia]], el de [[mar de Làptev|Làptev]], el de [[mar de Lincoln|Lincoln]], la [[badia de Hudson|badia]] i l'[[estret de Hudson]], el de [[mar de Noruega|Noruega]], el [[Mar Blanc]], el [[mar de Kara]], el de la [[mar de la Sibèria Oriental|Sibèria Oriental]] i el dels [[mar dels Txuktxis|Txuktxis]]. Està connectat a l'[[oceà Pacífic]] per l'[[estret de Bering]] i a l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] pel mar de GrenlàndiaGroenlàndia i el [[mar de Labrador]].<ref Name=Pidwirny/>

* Un [[cercle màxim]] que recorre des del [[Cap de Morris Jesup]], l'extrem septentrional de GrenlàndiaGroenlàndia ({{coord|83|38|N|32|40|W|display=inline|name=Oceà Àrtic (Cap de Morris Jesup)}}) fins a l'extrem nord de l'illa de [[Spitsbergen]] (el sud d'aquesta línia recau el mar de GrenlàndiaGroenlàndia).

L'entrada d'aigua més gran ve de l'Atlàntic pel corrent de Noruega, que després flueix per la costa eurasiàtica. L'aigua també entra al Pacífic per l'estret de Bering. El corrent de GrenlàndiaGroenlàndia Oriental és la sortida d'aigua més important. La temperatura i la salinitat varien amb les estacions segons la capa de gel es fon i es glaça. El gel cobreix la major part de la superfície oceànica al llarg de l'any, cosa que provoca temperatures per sota del punt de congelació la major part del temps.

La superfície central està coberta per una capa de gel en moviment d'uns 3 m de gruix de mitjana, encara que en alguns punts pot ser de tres vegades més; la circulació és en el sentit de les agulles del rellotge al [[corrent de Beaufort]], però va gairebé en línia recta des de les illes de [[Nova Sibèria]] (al nord de [[Rússia]]) fins a l'[[estret de Dinamarca]] (entre [[GrenlàndiaGroenlàndia]] i [[Islàndia]]); el gel està envoltat de mar oberta durant l'estiu, però a l'hivern duplica la seva mida (i fins i tot més) i arriba fins a les masses de terra.

Illes de gel que es desprenen ocasionalment al nord de l'illa [[Ellesmere]] ; icebergs sorgits de les glaceres de GrenlàndiaGroenlàndia i de la costa nord-oriental del Canadà; permafrost a les illes; virtualment tancat pel gel d'octubre a juny, i practicable només amb vaixells trenca-gels d'octubre a maig.

El 28 de maig de 2008, una cimera ministerial reuneix a [[Ilulissat]] a [[GrenlàndiaGroenlàndia]] els cinc països riberencs de l'oceà Àrtic que afirmen la seva voluntat de superar els seus conflictes i de cooperar per protegir el medi ambient|entorn d'aquest oceà. Al final de la reunió, els ministres i representants del Canadà, de Dinamarca, dels Estats Units, de Noruega i de Rússia «s'han compromès a prendre mesures en conformitat amb les lleis internacionals i nacionals per assegurar la protecció i la preservació del fràgil medi ambient marí de l'Oceà Àrtic».