Gerunda: diferència entre les revisions

La nova ciutat de ''Gerunda'' es nodrí dels antics habitants del poblat de [[Sant Julià de Ramis]] que, segons sembla, foren obligats a traslladar-se a l<nowiki>{{'</nowiki>}}''[[oppidum]]'' gironí. Doncs, la [[Girona]] romana s'erigí com a baluard defensiu de l'entrada de la [[Via Augusta]] a [[Hispània]] i esdevingué un centre important de la regió, amb l'articulació d'un ''[[ager]]'' romà al voltant de l'''[[urbs]]'' gironina. En suma, ambdues unitats formaven la ''[[civitas]]'' de [[Girona]], la peça essencial i bàsica de l'organització territorial romana. Tot i que ''Gerunda'' es trobava a l'interior i allunyada de la costa, disposava d'una bona connexió amb el port romà d'[[Empúries]], primer bastió romà al nord-est peninsular, colonitzat en el si de la [[Segona Guerra Púnica]] al costat de l'assentament grec que ja hi existia.

L'estructura de la ciutat de ''Gerunda'' era atípica. No seguia les distribucions hipodàmiques estàndards, ni les centuriacions habituals de les ''urbs'' romanes. Com que s'aixecava sobre la [[Via Augusta]] per motius estrictament militars, la seva planta és totalment irregular. Malgrat tot, es poden entreveure les parts bàsiques de la ciutat romana: el ''[[cardo maximus]]'', el ''[[fòrum]]''. No s'ha pogut documentar l'existència de cap ''[[decumanus maximus]]''. Quant al ''cardo maximus'', aquest se situava sobre la traça de la [[Via Augusta]] al seu tram pel dedins de la ciutat, el que en l'actualitat és el carrer de la Força. Quant al ''forum'', aquest se situava a l'actual plaça de la Catedral. El temple de la ciutat molt probablement era on avui s'eleva l'[[Catedral de Girona|església catedral de Santa Maria de Girona]]. La distribució de la ciutat sobre terrasses paleofluvials dificultava la mobilitat dins el centre i s'hagueren de transformar tots els ''decumani'' (carrers alineats d'est a oest) en escales. La majoria encara es conserven en l'actualitat, amb les reformes i modificacions fetes al llarg dels anys. L'altre gran element de la ciutat era la muralla. Aquesta s'edificà en dues fases: una s'executà en fundar la ciutat i l'altra vers les darreries del [[segle III]] dC. Les diferències morfològiques permeten d'identificar-les fàcilment, atès que empren pedres de composicions i formes distintes. La segona fase s'executà arran de les necessitats defensives que les incursions germàniques a [[Hispània]] provocaven. Les muralles no solament s'usaven per a fins militars, sinó que servien per definir els límits de l<nowiki>{{'</nowiki>}}''[[urbs]]'' (anomenats ''[[pomerium]]'') i separar-la de l'''[[ager]]''.

L'estructura política de la ciutat seguia els paràmetres estàndards de qualsevol ciutat romana. Cal no oblidar que ''Gerunda'' era una ''[[ciuitas]]'' d'una província llunyana i petita, irrisòria als ulls de [[Imperi romà|Roma]]. La ciutat es regia probablement pel [[dret llatí]], que no era exactament el mateix que el [[dret romà]]. A la pràctica, els habitants lliures de les ciutats de [[dret llatí]] disposaven d'una ciutadania més restringida que els habitants de ciutats amb [[dret romà]]. El mecanisme per obtenir una ciutadania plena era el ''[[cursus honorum]]'', la carrera política o pública. Era per aquest motiu que les magistratures romanes eren cobejades pels ciutadans ambiciosos, per bé que eren càrrecs molt cars, per tal com totes les despeses públiques que eren competència d'una magistratura eren assumides pels fons privats del magistrat de torn. ''Gerunda'', en tant que ''[[ciuitas]]'' romana, disposava de les institucions habituals, com l<nowiki>{{'</nowiki>}}''[[ordo decurionum]]'' (el [[senat]] municipal, amb poder legislatiu), el [[duumvirat]] (dos magistrats col·legiats amb el poder executiu, d'elecció anual) i l'[[edilat]] (dos magistrats subordinats encarregats dels serveis públics de la ciutat). Cal no oblidar d'esmentar els càrrecs religiosos que, en el fons, també eren càrrecs polítics. El centre de la política municipal era l'''[[ordo decurionum]]''.

Finalment, per cloure aquest apartat, hom no pot deixar d'esmentar l'altra part de la ''[[ciuitas]]'' de ''Gerunda'': l<nowiki>{{'</nowiki>}}''[[ager]]''. Era l'àmbit de producció agrícola i manufacturera on es concentraven les ''uilae'', això és, els centres agricolaramaders de proveïment de la ''[[ciuitas]]'', la majoria de les vegades, propietat d'hisendats que vivien a l'''[[urbs]]'' i delegaven l'administració als seus subordinats (''uillicus''). A la ''[[ciuitas]]'' de ''Gerunda'' s'hi concentraven activitats de [[cereal]], [[olivera]] i [[vinya]], ramat [[oví]], [[bestiar boví|boví]] i [[cabrum]] i una moderada quantitat de bòbiles ceràmiques.