Obre el menú principal

Canvis

 
El castell de Siurana era el centre de la vida de l'extensíssim territori que tenia sota el seu control: bona part de l'actual comarca del Priorat, així com del [[Baix Camp|Baix]] i [[Alt Camp]], la [[Conca de Barberà]] i les [[Garrigues]]. El territori estava organitzat en alqueries, com [[La Morera de Montsant|la Morera]] (petites unitats rurals formades per algunes dotzenes de cases i probablement amb terres col·lectives); i [[rafals]] (entesos com a dominis privats, tots sota l'esguard del castell), com ho podrien haver estat, si fem cas a la toponímia, [[Cabacés]], [[Albarca]], [[Margalef]] i potser [[Falset]].
 
'''Valiat de Xibrana''' (o '''Valiat de Siurana'''). El [[valiat]] era el territori governat per un valí. Els àrabs anomenaven a aquesta territori nazar. A Catalunya el darrer valiat existent fou el de Siurana a les muntanyes de Prades.
 
A partir del [[castell de Siurana]], el seu territori s'estenia per diverses línies de torres. Una primera línia defensiva la formaven les torres a les actuals poblacions de la Morera de Montsant, Albarca, Ulldemolins, [[Castell de Prades|Prades]], Alforja, la Mussara i l'Albiol, i un segon cercle, major, constituït pel Vilosell, Vimbodí, la Pobla de Cèrvoles, Falset, el Pradell de la Teixeta, Cabassers, el Lloar, la Palma, la Torre de l'Espanyol i Vinebre. Hi hauria torres també a Alcover, l'Arbolí, Bellmunt del Priorat, les Borges del Camp, Colldejou, la Figuera, Margalef de Montsant, la Torre de Fontaubella i Vilanova de Prades.<ref>Pere Balanyà, ''L’Islam a Catalunya'', p. 73-77</ref>
 
===Conquesta de Siurana===
99

modificacions