Revisió del 20:01, 29 març 2014 modifica 46.27.141.195 (discussió) Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 20:02, 29 març 2014 modifica desfés ESM (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 11.649 edits m Revertides les edicions de 46.27.141.195 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot Edició següent →
Línia 25: \| imatgeobra =El Peine del Viento en Donostia-San Sebastián.jpg \| peuobra = [[Pinta del Vent]] }} ~~}}==~~ '''Eduardo Chillida Juantegui''' ([[Sant Sebastià]], [[País Basc]], [[10 de gener]] de [[1924]] - íd. [[19 d'agost]] de [[2002]]) fou un [[escultor]] basc. == == Biografia == Inicialment futbolista, després d'una fractura de genoll va deixar el seu lloc de porter a la [[Real Sociedad de Fútbol\|Real Sociedad]] per iniciar-se en la seva vocació artística, l'[[escultura]]. Linha 40 ⟶ 42: == Obra == Les seves primeres escultures són obres figuratives, torsos humans tallats en guix ~~con~~com ''Forma'', ''Pensadora'', ''Maternitat'', ''Tors'' o ''Concreció''. En totes elles, el punt de partida és l'escultura grega arcaica, però s'aprecia ja la seva preocupació per la forma interior a més de tenir un marcat sentit monumental. Els jocs de volums i els valors de la massa l'acosten al llenguatge d'[[Henry Moore]]. Encara que va començar a modelar obres figuratives, a poc a poc va tendir cap a formes més abstractes. El 1949 va realitzar ''Metamorfosi'', obra que ja pot ser considerada abstracta. Vora el 1951, amb el seu treball en la farga, s'inicia en el treball del ferro. Emprèn en aquest moment un cicle d'escultures no imitatives i va en augment la seva preocupació per la introducció d'espais oberts. Fuig de la imitació de la natura i va a la recerca de la creació i invenció. Cadascuna de les seves obres planteja un problema espacial que tracta de resoldre amb l'ajuda del material, segons les seves característiques o propietats. ''Ilarriak'' (1951) és la seva primera escultura abstracta. Significa «pedres funeràries» i està inspirada en les esteles funeràries i en les eines del poble basc. S'aprecia la relació entre la massa massissa del monòlit i l'espai que assenyala. Centrat en l'ús del ferro, va executar de vegades unes obres d'aspecte massís i altres més aeris. Sempre intentant captar l'espai a base de ritmes geomètrics que ho estructuraven arquitectònicament. Alguns exemples són ''Pinta del vent'', ''Música de les esferes'', ''Oyarak'' (''Eco'') i ''Espais sonors''. A ''Pinta del vent'', la naturalesa intervé com un element més, sense forçar-la. Recorre al vent i a l'aigua, intentant que tots formin part de l'escultura. Per a les portes d'Aranzazu recull ferralles i deixalles industrials que puguin servir-lo. No pretén fer unes portes on es col·loquin escultures, sinó que elles mateixes siguin les escultures.

Eduardo Chillida Juantegui: diferència entre les revisions