|
== Etimologia ==
{{VT|Turcs occidentals|Turcs orientals}}
La denominació de poble ''Türk'' es troba per primer cop en cròniques xineses del segle VI, quan es menciona que ''T'ou-kiue'' era el nom d'un clan dins d'una confederació de tribus nòmades més gran que duia la denominació pròpia "Türk", l'origen i llengua del qual no s'han pogut esbrinar unívocament. <Refref>Carter Vaughn Findley, "The Turks a World History", Oxford University Press, el 2005, pàg. 39 </ref>
La paraula T'ou-kiue era l'equivalent xinès del turc "'''''Turküt'''''" o simplement "'''Turc'''" ('''''türk''''') que vol dir "fort" <ref>Pelliot, ''L'origine de T'ou-kiue, nom chinois des Turcs'', 1915</ref> i tenien com a tòtem al llop, ja que l'ancestre mític hauria estat alletat per una lloba; l'ancestre dels turcs va tenir segons la llegenda deu fills. Al damunt del pal de les seves banderes els turcs posaven una lloba d'or.
[[Fitxer:OttomanEmpireIn1683.png|thumb|L'Imperi Otomà]]
L'ascens dels turcs a potència islàmica començava ja al [[segle XI]], quan els [[Imperi Seljúcida|Seljúcides]] conqueriren una àrea enorme que arribava del [[Mar Mediterrània|Mediterrani]] fins a l'[[Àsia Central]]. <Refref>Matuz (1985</ref>El començament de la conquesta turca d'[[Anatòlia]] el van marcar els seljúcides, amb la seva victoriosa [[Batalla de Manazkert]] de [[1071]].<ref name="Steinbach22"> Steinbach (1996), S. 22</ref><ref name="Matuz16">Matuz (1985), S. 16</ref> L'onada d'immigració de les tribus [[oghuz]], altres ètnies turques i d'elements mongols, va anar oscil·lant entre mitjans del [[segle XI]] i fins a finals del [[segle XV]]. Aquestes comunitats eren sempre poliètniques i de caràcter polític. Els seus membres havien nascut a la comunitat o bé s'havien unit a ella. Aproximadament van arribar fins al [[segle XII]], de 100.000 a 300.000 "turcs" a Anatòlia. I es trobaren allà amb dos a tres milions d'establerts des de feia molt de temps. Probablement aquests constituïen al segle 13 la majoria relativa a Anatòlia i, a tot estirar, al segle 15, la majoria absoluta de població.<ref>[[Klaus Kreiser]]: Der Osmanische Staat 1300-1922. München 2001, S. 5</ref> El turc s'imposà, en conseqüència ràpidament com a llengua usual entre les diferents parts de població. El persa era la llengua de formació i de literatura més important al costat de l'àrab. Totes les cròniques dels seljúcides del Rum es redactaven en persa. Sota la població cristiana eren les llengües de formació més importants eren l'arameu-sirià, l'armeni i l'àrab. L'àrab es va utilitzar, fins al [[segle XVI]] en l'imperi Otomà i els registres del Kadi, documents de fundació i inscripcions. A finals dels [[segle XVI]] va ser substituït pel [[turc otomà]]<ref>Klaus Kreiser in: Kreiser und Neumann: Kleine Geschichte der Türkei. Stuttgart 2003, S. 51 ff.</ref>
Després de la conquesta de parts àmplies d'Anatòlia pels turcs, una branca d'aquests va fundar el [[Soldanat Seljúcida de Rüm]]. El ''Rüm'' representava el primer apogeu cultural i polític de la dominació dels turcs a Anatòlia.<ref> Steinbach (1996), S. 23 </ref>
|
