Manco Inca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Normalitza etiquetes <ref>
Línia 32:
}}</ref> tanmateix es va refugiar a [[Vilcabamba]] en haver d’alliberar les seves tropes per l'excessiu temps que estava durant la guerra.
 
Finalment va ser assassinat el [[1544]] (algunes fonts indiquen [[1545]]) per 7 espanyols que el van trair.<Refref>Julio R. Villanueva Sotomayor</ref>
 
== Biografia ==
=== Origen i entronació ===
Manco Inca va ser un dels més de 600 fills de [[Huayna Cápac]], probablement va néixer el [[1515]], a Cusco.<Refref>[http://www.biografica.info/biografia-de-manco-capac-ii-1562 Biografía de Manco Inca, 2008][http://web.archive.org/web/20070522054851/http://www.biografica.info/biografia-de-manco-capac-ii-1562]</ref>
 
Quan les tropes d’[[Atahualpa]] van ocupar l'esmentada ciutat sota el comandament del general [[Quisquis]], van matar els descendents de [[Huayna Cápac]], als partidaris de [[Huàscar]] i tot aquell que pogués intentar prendre el lloc de l'Inca. Per aquesta raó Manco Inca es va veure obligat a fugir evitant qualsevol contacte amb els atahualpistes.<Refref>{{ref-llibre|autor = Víctor Angles Vargas|títol = Historia del Cusco incaico, pág. 125|editorial = |any = 1988}}</ref>
 
El [[14 de novembre]] de [[1533]] va trobar a Francisco Pizarro i el seu contingent tant inca com espanyol. Aquest i altres fets com la matança d’[[Atahualpa]] van portar a Manco Inca a creure que els espanyols eren ''"salvadors"'' enviats pels déus.<ref name="Angles Vargas 1988:124 " >{{ref-llibre|autor = Víctor Angles Vargas|títol = Historia del Cusco Incaico, pág. 124|editorial = |any = 1988}}</ref>
Línia 44:
En presentar-se a Pizarro aquest li va respondre: "Has de saber que jo vaig venir amb l'únic propòsit de protegir-te i alliberar-te d'aquesta gent de Quito, pots creure que jo no vinc en profit meu. "
 
Hi ha dues versions sobre el final de Chalcuchímac. Una d'elles diu que per convèncer el jove inca, Pizarro va cremar viu Chalcuchímac davant d'aquell.<ref name="Angles Vargas 1988:124" /> D'altra banda, José A. del Busto cita a Pedro Sancho de la Hoz quan afirma que el general ja havia mort un dia abans de l'arribada de Manco Inca:<Refref>{{ref-llibre|autor = José Antonio del Busto|títol = "Pizarro", pág 219|editorial = }}</ref>
{{Cita|''"Informat el Governador de totes aquestes acusacions i comprovant quant de veritat hi havia en això, va manar que fos cremat viu al mig de la plaça, i així es va fer, que els principals i més familiars seus eren els que posaven més diligència en encendre el foc (...) tota la gent de la terra es va alegrar infinit de la seva mort, perquè era molt odiat de tots per conèixer com n’era de cruel."'' |''Pedro Sancho de la Hoz'' }}
 
El matí del dissabte [[15 de novembre]], les tropes hispano-indígenes van entrar a la capital (Cusco) pel coll de Carmenca (actual barri de San Blas) per a després baixar per un camí que portava a un riu i que posteriorment van batejar com "El carreró de la Conquesta" o "El carrer dels Conquistadors".<Refref>José Antonio del Busto, "La marxa de Francisco Pizarro", pàg. 172-173</ref> Després de saquejar el [[Coricancha]], els temples i palaus més importants del Cusco, [[Francisco Pizarro]] va coronar Manco Inca com [[Sapa Inca]].<ref>Victor Angles Vargas, Historia del Cusco incaico, pàg. 126</ref>
 
=== Sota el vassallatge espanyol ===
Línia 56:
Uns espies van informar Manco Inca de les intencions de les tropes de Quisquis per atacar Jauja, donant-li l'opció d'enviar just a temps el seu exèrcit sota el comandament del seu germà; [[Paullu Inca]].
 
Després de la batalla, Quisquis i els seus guerrers es van veure obligats a retirar-se cap a Tarma. Tanmateix, van ser expulsats també de Tarma, ja que els seus habitants eren huascaristes. Finalment, Quisquis va ser assassinat pels seus propis soldats que es negaven a continuar combatent els espanyols.<Refref>Juliol R. Villanueva Sotomayor, El Perú en los tiempos modernos, pàg. 50</ref>
 
=== Mort ===
Línia 65:
Els caps dels 7 espanyols que van assassinar Manco Inca van ser exhibits a les places i carrers de Vitcos i [[Vilcabamba]]<ref> [http://www.perukanko.net/hist_2virreinal_2conqui.htm El successor del fals Imperi, "Manco Inca"][http://archive.is/20120909143339/http://www.perukanko.net/hist_2virreinal_2conqui.htm]</ref>
 
Li va succeir el seu segon fill, [[Sayri Túpac Inca]], qui va renunciar i va deixar el tron al seu germà més gran (fill gran de Manco Inca) anomenat [[Titu Cusi Yupanqui]] i quan aquest va morir li va deixar el tron al seu germà [[Túpac Amaru I]]. Els quatre inques de Vilcabamba van ser de la família de Manco Inca.<Refref>{{ref-llibre|autor = Julio R. Villanueva Sotomayor|capítol = Titu Cusi Yupanqui, el rebeld Túpac Amaru y les banderes de la reconquista pág. 72|títol = Perú en los tiempos modernos|editorial = |any = 2002}}</ref>
 
==Referències ==