Servitud: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m Normalitza etiquetes <ref> |
||
Línia 5:
Com a tipus de concurrència de drets que és la servitud, aquesta produeix una limitació de la [[Propietat privada |propietat]] del predi servent. És el predi el que sofreix el [[gravamen]], però el propietari en cap moment queda personalment obligat; és per això pel que la servitud no pot consistir en un fer, sinó més aviat en un patir la limitació. Encara que per part del predi servent la servitud suposi una tolerància, des de la perspectiva del dominant aquesta pot consistir en una intromissió ('immissio') lícita sobre el fonc que actua com a servent (servitud positiu), o en un dret a impedir ('ius prohibendi') determinats actes en el fonc servent (servitud negatiu). Quan el servei prestat es pot reconèixer per un signe, com pot ser una finestra o un canal, la servitud es denomina aparent, mentre que en el cas oposat, és a dir, quan es manca d'aquest signe esmentat, la servitud rep el nom de no aparent.<ref>D'Ors, pàg. 267.</ref>
Al principi, les intromissions en [[béns immobles]] aliens no estan permeses legalment, pel que el propietari té la possibilitat d'impedir-les ('ius prohibendi'), i en cas de persistència, pot acudir als [[Interdicte|interdictes]] 'uti possidetis' i 'quod vaig veure aut clam '' ' o a les accions negatòries corresponents. Per la seva part, el propietari pot fer a la seva finca tot el que estimi convenient sempre que les seves accions no comportin una intromissió en l'immoble veí. Només mitjançant la constitució d'un servei|servitud es pot convertir en lícita una intromissió, o en il·lícit un dels actes del propietari sobre el fundo.<ref>D'Ors, pàg. 268. </
== Tipus de servituds ==
Línia 12:
==== Principals servituds predials rústics ====
[[Fitxer:Australian cart.jpg|thumb|225px|<center>El camí per a carros constituïa un tipus de servitud predial rústic.]]
Les servituds més importants rústiques són les de passada a peu o a [[cavall]] (''iter''), la de passada de [[guanyat]] ('actus') o camí per a [[carro]]s (''via''). També tenen rellevància les de conducció d'[[aigua]] per superfície ('aquae ductus'), extracció d'aigua ('aquae haustus') que segons interpretació jurisprudencial porta aparellat l'accés al [[pou]] o [[deu]] ('iter ad hauriendum') i la de poder llançar l'aigua en fonc vesí ('aquae immissio'').<ref name = "A">D'Ors, pàg. 270. </
==== Principals servituds predials urbans ====
| |||