República de Mahabad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "conduia"
m Normalitza etiquetes <ref>
Línia 60:
El suport intern de Qazi Muhammad finalment declinava, especialment entre les tribus kurdes que li havien donat suport inicialment. S'estaven reduint les seves collites i els subministraments, i el seu mitjà de vida s'estava tornant dur com a resultat de l'aïllament. L'ajut econòmic i militar de la Unió Soviètica havia desaparegut ara, i les tribus no veien cap raó per donar suport a Qazi Muhammad. Moltes tribus començaven a marxar. La gent de les ciutats i les tribus es van dividir entre elles, i la seva aliança per una república de Mahabad s'estava esmicolant. Les tribus i els seus líders només havien donat suport a Qazi Muhammad per l'ajut econòmic i militar que obtenia de la [[Unió Soviètica]]. Una vegada que això deixava de funcionar pocs veien la utilitat de quedar-se amb Qazi Muhammad. A més estaven molestos amb una de les tribus, els barzanis, procedents de l'Iraq i dels que no els agradava la participació en la república, repartint els recursos amb ells. Una part dels kurds desertava Mahabad, incloent-hi un dels propis mariscals de la república, Amir Khan. Mahabad estava econòmicament arruïnada, i hauria estat gairebé impossible que hagués sobreviscut econòmicament sense harmonia amb l'Iran.<ref>McDowall, David ''"A modern history of the Kurds" '', I. B. Tauris, 1996 (Revisió actual al 14 de maig, de 2004). ISBN 1-86064-185-7. pp.244-245 </ref>
 
El [[5 de desembre]] de [[1946]] el consell de guerra deia a Qazi Muhammad que lluitarien i resistirien a l'exèrcit iranià si aquest intentava entrar a la regió. El [[15 de desembre]], les forces iranianes atacaven i ocupaven Mahabad. Una vegada allà, tancaven la impremta kurda, prohibien a l'ensenyament de la llengua kurda, i cremaven tots els llibres kurds que van trobar. Finalment, el [[31 de març]] de [[1947]], Qazi Muhammad era penjat a Mahabad sota càrrec de traïció.<Refref>McDowall, 2004. pp.243-246 </ref> Els barzanis manats per [[Mustafà Barzani]] van passar a Narzan (Iraq) després a territori turc per entrar altre cop a la república de Mahabad a la zona a l'oest del llac Urmia que els perses encara no havien consolidat, derrotant els intents iranians d'aturar la seva marxa, arribant finalment, al cap de cinc setmanes, a la Unió Soviètica.
 
== Seqüeles ==