Setges de Saragossa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Una cop > Un cop |
m Normalitza etiquetes <ref> |
||
Línia 79:
Al mig de la creixent repressió per part francesa, diverses juntes regionals es van declarar en rebel·lia a tot el país. El brigadier [[José de Palafox y Melci]], partidari del [[Príncep d'Astúries]] i cap de la rebel·lió a [[Aragó]], va ser nomenat líder de la sublevació davant de la indecisió del [[Comte de Sástago]] i de l'exministre [[Antonio Cornel]]. Palafox es trobava ocult i pròfug de la justícia francesa en una finca familiar del terme de La Alfranca, a Pastriz. Un grup de paisans, enviats pel líder popular [[Jorge Ibor Casamayor]] "Oncle Jorge", va acudir en la seva cerca i el va traslladar a Saragossa.
A [[Saragossa]] el poble va assaltar el palau de Capitania el 24 de maig en assabentar-se que la família reial s'havia exiliat del país. Carlos González, practicant de medicina, ha estat acreditat com el primer a haver-se posat els colors nacionals d'una sublevació que va abastar a la pròpia guàrdia. Els insurrectes van tancar el Capità General d'Aragó [[Jorge Juan Guillelmi]] a l'[[Palau de l'Aljaferia|Aljaferia]] per la seva oposició a armar els civils. La intervenció de la família Torres i la cessió final, sense més resistència, de les claus de la fortalesa van evitar represàlies contra el governador. Malgrat ser veterà de tres campanyes i ferit anys enrere a la [[Guerra Gran|Guerra del Rosselló]] davant els revolucionaris francesos de la Convenció, va ser titllat d'[[afrancesat]] per romandre afecte a les ordres de l'Infant [[Antonio Pasqual de Borbó]] i oposar-se a la insurrecció.<
[[Fitxer:Aljafería2.JPG|thumb|dreta|300 px|El Castell i [[Palau de l'Aljaferia]], seu de la guarnició de la ciutat]]
Línia 89:
[[Fitxer:Zaragoza - Primer Sitio.jpg||thumb|300 px|dreta|Planol de 1868 del Primer Setge de 1808]]
El [[15 de juny]] de [[1808]], després d'haver vençut amb facilitat, en dies anteriors, l'avançada espanyola liderada per [[Luis Rebolledo de Palafox y Melci]], el ''marquès de Lazán'' i germà de Palafox, a [[Tudela]] i [[Mallén]], i a les tropes de civils que, comandades pel propi general Palafox, van acudir precipitadament des de Saragossa, a [[Alagó]] el dia 12 de juny; Lefèbvre es va aproximar a la ciutat amb una infanteria que era majoritàriament novella, però no així la cavalleria, 3 esquadrons dels molt experimentats llancers polonesos del [[Regiment del Vístula]].<
El matí del 15 de juny els saragossans van tenir notícia d'aquest acostament i Palafox i la seva plana major van abandonar la ciutat, en una acció molt discutida posteriorment, restant-hi [[Vicente Bustamante]], tinent del rei, com a comandament superior. Poc després de migdia els francesos es van presentar davant de les portes de la ciutat, que van trobar tancades. Lefèvbre, sense donar descans als seus homes i jutjant una victòria ràpida, va llançar l'atac. Les descàrregues d'artilleria francesa van obrir diverses bretxes a les tàpies entre les portes del Carme i del Portillo i per elles es va llançar la infanteria francesa. Un intens foc els va rebre des de la ciutat, tant d'artilleria com de fuselleria, i per tot arreu apareixien centenars de civils armats, per a sorpresa de Lefèvbre que no esperava aquesta resistència. Després d'una llarga tard de lluita a les portes de la ciutat (el Portillo, la Porta del Carme i la de Santa Engràcia), els defensors van rebutjar el primer assalt francès. En la defensa va destacar al capdavant de l'artilleria, en la denominada batalla de les Eras, [[Rafael de Irazábal y Guillelmi]] (nebot de l'anterior capità General) com a oficial superior de l'arma, després de sortir de la seva reclusió a l'Aljafería. Els escassos atacants que van aconseguir entrar a la ciutat durant la batalla van ser aniquilats immediatament al costat de les portes. Només un grup de genets va aconseguir trencar la línia i endinsar-se profundament a la ciutat; delmats al llarg del seu recorregut per Saragossa van ser finalment atacats i vençuts per un grup de dones saragossanes armades amb pedres, ganivets, etc. a la plaça del Portillo. El fet seria immortalitzat per [[Fernando Brambila]], pintor italià que havia estat convidat per Palafox per narrar la contesa. Els francesos van haver de retirar-se precipitadament al voltant de les 7 de la tarda, sent fins i tot perseguits pels saragossans en camp obert. Els francesos van perdre gairebé 700 homes entre morts i ferits, diversos canons i banderes. En aquests fets del Portillo hi va destacar el [[carreter]] d[[el Vendrell]] [[Francesc Riera (Lleona)|Francesc Riera ''Lleona'']], que amb les seves cavalleries ajudà a traslladar munició i ferits arreu del Portillo.
Línia 102:
El [[2 de juliol]] Palafox va tornar a Saragossa amb alguns reforços. L'arribada es produí just a temps, ja que aquell mateix dia els francesos llançaren un altre atac general sobre la ciutat. Foren atacades les portes de Sancho i del Portillo, a l'oest de la ciutat. A aquesta darrera, una dona anomenada [[Agustina d'Aragó|Agustina Zaragoza]] disparà una bateria de la què els artillers havien caigut per una explosió. El tret posà en fuga els francesos i permet conservar la porta. Es lliuraren també combats a la Porta del Carmen i a la de Santa Engràcia, a més del convent de San José, ja que els convents que limitaven les muralles eren punts forts de la línia de defensa de la ciutat. Malgrat aquesta nova ofensiva sobre els defensors numèricament inferiors, els francesos van ser de nou rebutjats.
Després d'aquest darrer fracàs, els francesos començaren a enfocar la presa de Saragossa com un setge a tots els efectes, malgrat que era una ciutat poc fortificada. Per això, es tractava d'aïllar la ciutat i de completar el cerclel. Així, els francesos construïren l'11 de juliol un pont sobre l'Ebre per poder envoltar la ciutat per l'altre costat del riu. L'historiador aragonès [[Agustín Alcaide]] ho narra així:<
Un cop travessat el riu, van assaltar i van prendre la major part del Arrabal, un [[Raval (urbanisme)|raval]] saragossà separat de la resta de la ciutat pel riu. El [[14 de juliol]], amb la destrucció del pont sobre el riu [[Gàllego]], es va posar en dificultats el camí de Barcelona, pel què arribaven els exigus reforços de [[Lleida]] i [[Montsó]].<ref name=sitios/> El 19 de juliol, es tallà la séquia del Rabal, tractant de deixar sense aigua les hortes de la ciutat.<ref name=sitios/> Tanmateix, l'encerclament no es completà, i a través del riu van continuar arribant queviures i reforços, encara que no en grans quantitats.
Línia 130:
[[Fitxer:Zaragoza-Esquina calle El Pozo.jpg|thumb|200 px|dreta|Cantonada del carrer ''El Pozo'' amb els danys produïts als Setges de Saragossa]]
En els següents dies, els francesos van instal·lar les seves bateries als espais guanyats. Avui en dia, el barri saragossà de la Bombarda deu el seu nom a la [[bombarda (arma)|peça d'artilleria]] que s'hi va ubicar. Aproximant-se des de l'Huerva, els francesos van tractar de prendre el convent dels Trinitaris i l'horta de Santa Engràcia, les entrades a la ciutat des del sud. Els llocs avançats establerts el 28 de gener per un assalt general es van anar ampliant en combats lents i meticulosos. La resistència casa per casa obligava als francesos a volar els edificis un a un, retardant-ne l'avenç i sofrint nombroses baixes.<
{{Citació|Mai no he vist aferrissament igual al què mostren els nostres enemics en la defensa d'aquesta plaça. Les dones es deixen matar davant de la bretxa. Cal organitzar un assalt per cada casa. El lloc de Saragossa no s'assembla en res a les nostres anteriors guerres. És una guerra que horroritza. La ciutat crema en aquests moments per quatre punts diferents, i plouen sobre ella les bombes a centenars, però res no s'hi val per intimidar-ne els defensors... Quina guerra! Quins homes! Un setge a cada carrer, una mina sota cada casa. Veure's obligat a matar tants valents, o millor a tants furiosos! Això és terrible. La victòria fa pena.|Mariscal [[Jean Lannes]]}}
Línia 144:
La bravura de la defensa de la ciutat va convertir Saragossa en una de les més destacades batalles de la Guerra del Francès i de les [[Guerres Napoleòniques]],<ref>{{Citació|El sol fet aïllat ja sorprèn. Perquè fins ara no s'havia vist a la història d'una guerra que una ciutat oberta, situada en una plana, envoltada de febles murs, i resistint els seus habitants als carrers i places a la ventura, arribés com Saragossa, a refrenar els ímpetus d'un exèrcit aguerrit. Amb murs i merlets se sosté el furor bèl·lic fins que l'art supera els obstacles; però quan això s'executa á rostre ferm, i per gent que, deixant l'arada i l'esteva, lluita a l'atzar, qui no admirarà tan gran resolució i valentia? Els saragossans no varen fer plans ni càlculs. Mancats de tot, van cridar revenja, deixant enrere l'èxit al valor i entusiasme patriòtic del que estaven possessos,||[[#alcaide|Alcaide Ibieca, ''Historia de los dos Sitios'',]] Introducció}}</ref> generant nombrosos vestigis monumentals, simbòlics, literaris i musicals.
La ciutat de Saragossa va rebre pel seu valor durant els setges a què va ser sotmesa, els títols de ''Muy Noble, Muy Leal, Muy Heroica i Immortal'', que des de llavors adornen l'[[escut de la ciutat]]. La lluita, que pràcticament va destruir la ciutat, va ser una de les fites històriques locals i ha estat constantment rememorada al nomenclàtor, especialment a la zona històrica del centre. Així, la que potser es pugui considerar l'avinguda central de la ciutat s'anomena ''Passeig de la Independència'', a prop de la qual es troben entre d'altres la ''Plaça de los Sitios'', el ''Carrer Asalto'' i el ''Passeig de la Mina'' . Nombrosos herois populars han donat noms a carrers i a places de la ciutat, com és el cas de la ''Plaça [[Santiago Sas|Sas]]'', el ''Passeig María Agustín'' o el ''Parc [[Tío Jorge]]''. Singular resulta l'etimologia del barri saragossà de la Bombarda, ja explicada. En diverses places, parcs i esglésies es conserven estàtues i relíquies del combat, com l'estàtua a [[Agustina d'Aragó]] o l'espasa de Palafox.<
El [[1908]], primer centenari dels Setges, Saragossa va viure l'[[Exposició Hispano-francesa de 1908]], com a celebració de l'esdeveniment i acte d'agermanament entre la ciutat i França. En el seu segon centenari, Saragossa va acollir l'[[Exposició Internacional de Saragossa de 2008|Exposició Internacional Saragossa 2008]], conjuntament a una sèrie d'actes commemoratius.
| |||